Quicrecquesere

  La pandèmia va passar fa anys, ara mirar enrera és de poc interès general. Val la perna tornar a parlar d' una situació conflictiva i dura? Durant la pandèmia no es podia qüestionar massa coses del que anava passant. Avui en dia ja han passat anys i hi ha més marge i més prespectiva per poder-na parlar amb certa calma.  Socialment en general diria que no hi ha massa ganes de parlar-ne. Si algú li treus el tema i si a més et coneix com a crític del tema de seguida et fan mala cara. Ja no interessa el tema i menys si el que tens parlant del tema és una negacionista.  Lògicament a la vida quotidiana de tant en tant s' esmenta el tema de la pandèmia, però gaire bé mai es posa en qüestió ni s' aprofundeix massa en el que va passar.  Ara es parla de les seqüeles psiquiques que ha deixat a la societat en especial als més joves. Qüestionar el que va passar? Doncs no massa, és a dir que s' està d' acord amb el gruix de la versió oficial de la realitat.  L' inici de tot...

Guerra i belicisme en el sentit literal, referint-nos a les guerres amb armes, entre països o entre faccions d' un mateix país, en el mon en que vivim sempre n' hi han i sempre n' hi han agut.  Això vol dir que ens hem de resignar? A curt plaç és evident que les guerres continuaran i el que és pitjor ni pot haver de noves.  La base simple i crua de la guerra consisteix a anar matar a l' altre abans que ell et mati a tu.  Darrera la situació de guerra hi ha una disputa, un motiu bàsic i fonamental. Normalment el motiu fonamental són territoris, terres, propietats econòmiques etc...  Ara bé darrera de les guerres a part de motius de béns i drets moltes vegades també hi ha més coses.  Defensar la pròpia vida, un espai per viure etc. etc.  Dins aquesta defensar d' un espai vital hi ha moltes diferències i variables.  Hi ha qui guerreja per defensar uns privilegis, una integritat física, defensar uns mínims béns.  Etc. etc. etc.  Ara bé és provabl...