La pandèmia va passar fa anys, ara mirar enrera és de poc interès general. Val la perna tornar a parlar d' una situació conflictiva i dura? Durant la pandèmia no es podia qüestionar massa coses del que anava passant. Avui en dia ja han passat anys i hi ha més marge i més prespectiva per poder-na parlar amb certa calma.
Socialment en general diria que no hi ha massa ganes de parlar-ne. Si algú li treus el tema i si a més et coneix com a crític del tema de seguida et fan mala cara. Ja no interessa el tema i menys si el que tens parlant del tema és una negacionista.
Lògicament a la vida quotidiana de tant en tant s' esmenta el tema de la pandèmia, però gaire bé mai es posa en qüestió ni s' aprofundeix massa en el que va passar.
Ara es parla de les seqüeles psiquiques que ha deixat a la societat en especial als més joves.
Qüestionar el que va passar? Doncs no massa, és a dir que s' està d' acord amb el gruix de la versió oficial de la realitat.
L' inici de tot és la creença social de que existia un virus molt perillós que s' anava propagant una velocitat de vertigen provinent de la Xina. Així els mitjans de comunicació començaven a parlar d' una greu crisis sanitària a la Xina que es propagava cap a la resta del món.
I l' acrivillament de dades i imatges alarmistes es repetien a tots els mitjans de comunicació fins que van sortir els primers casos a Europa, i l' alarma es va propegar encara més ràpid i els mitjans no paraven a tot hora de donar notícies de cada vegada més infectats i els centre sanitaris col.lapsats. Entrevistes a sanitaris amb cara de gravetat ultraprotegits explicant una situació d' alarma total. Apareixin notícies de tot el món des de tots els centres sanitaris de tot el món.
Lo qual anava generant una opinió pública cada vegada més alarmada. Si algú posava en qüestió la perillositat del virus automàticament era desmentit, ridiculitzat o bé ignorat o bé vetat.
A partir d' aquí el dia a dia era un bombardeig constant i pràctiment únic de notícies locals i de tot el món de la gran pandèmia que estavem vivint.
Llibertat d' expressió? Nula, pluralitat de versions i informatives? Nula. L' alarma social era tan elevada que apenes es podia qüestionar res del que estava passant a risc de ser insultat o marginat.
Una de les primeres reaccions socials va ser que la gent va anar als supermercats a comprar molts rotllos de paper de vater. Era realment necessari aquesta compra de paper higiènic? Tenia algun sentit? Per mi això ja és una de les primeres mostres de la falsedat de la pandèmia tant dels anomenats experts com de la gent del carrer.
Paper de vater per què? Per que el virus donaria molta diarrea? Algú es va qüestionar alguna cosa després de la compra de paper? No. La pregunta que em faig és per que la compra de paper va ser tant gran, es van esgotar les existències als supers amb dos dies. Aquesta sobreactuació de la gent a que es va deure? Jo diria que aquí hi ha moltes coses entre elles psicològiques, de com som animals de copiar el que fan els altres, de no voler ser menys i d' un gust de submissió al poder. D' un afany de sentir-nos protagonistes de la realitat.
A partir dels primers moments i van haver molts moments d' histèria col.lectiva de col.lapse d' urgències, de confinament, de comparació entre les mesures sanitàries entre països.
A partir d' aquí semblava una cursa d' ocurrències i mesures suposadament amb base científica, de confinaments, mascaretes, bombolles, xarxes socials etc.etc. I després del confinament mesus de tancament de bars, gimnasos, teatres. Després presions per que et vacunessis, i si no creies en la vacuna covid ja erets acusat d' antivacunes, terraplanista etc... Quan percentatges de població elevadíssims alrededor del 20 o 30 per cent no es volien vacunar tot i la pressió social i mediàtica que hi havia. Per que tanta gent no es volia vacunar si era una qüestió de vida o mort pròpia o dels teus congèneres? Simplement per que imagino que no s' ho creien o bé l' efectivitat de la vacuna o bé que estiguissim en una situació de vida o mort pròpia o dels congèneres o bé que estiguèssim en la situació que estiguèssim fos una solució útil i fiable.
Tot i així el gruix dels estaments governamentals, oficials mèdics i informatius apostaven per què tothom es vacunés.
I o casualitats de la vida les dades d' infectats que es publicaven passaven a ser o de no vacunats o per culpa de no vacunats. Casualitats de les estadístiques que passaven a ser sempre contra els anomenats negacionistes.
Però simultàneament els mitjans de comunicació sempre aportant imatges i dades catastròfiques de urgències col.lapsades, gent amb camilles, de professionals sanitaris recoberts amb proteccions i plàstics. I realment la situació sanitària o s' havia creat artificialment tot aquesta sensació de crisis sanitaria. Creada a base d' una tensió social en molts fronts i desastabilitzant la vida social de molta gent especialment de molta gent gran. Tenien en compte els problemes socials i personals que s' estaven creant amb les mesures represives que s' estaven prenent? No. Els importava per exemple que passaria en la convivència en families disfuncionals? No.
Els problemes de retard escolar i de creixement dels nens els importaven? No.
Els mitjans de comunicació donaven continuament una sensació de la fi del món de l' alarmisme amb imatges dramatiques seleccionades arreu del mon sempre des de la prespectiva més espectacular i dramàtica. Imatges que justificaven una gran catastrofe mèdica i social i això era així? I si era una mica així no l ' estaven creant els mitjans de comunicació i els líders mèdics aquesta situació?
Dades sempre des de l' òptica de la confusió, que volien dir però també no volien dir res. Parlaven d' infectats, sense dir-ne el grau, la intensitat, l' efecte la perillositat etc.
Mesures improvisades una mica en funció del que feia el pais vei, del que deia la prensa, de la disponiblitat i l' àmbient social. Tot eren notícies globals i locals d' una gran pandèmia i d' un gran drama sanitari. Notícies d' una quantitat de morts elevadíssimes, de metges i enfermers a primera linia morint. Fins i tot i no se si és cert d ' alguna imatge d' una persona caminant pel carrer i desmaiant-se a l' instant.
Després mesures inverosímils com obrir finestres per ventilar a l' hivern, quan lo que aixó pot provocar i lògica diu que provoca debilitat dels sismtema imune i augmenta la possiblitat d' agafar més pulmonies. És a dir mesures que porten i afavoreixen a l' enfermetat que casualment segons els experts reduien el covid.
Anaves al gimnàs a l' autubus i les finestres obertes i et pelaves de fred, i et creaven un malestar un psicosis psicològica tremenda. Una sensació d' acós i d' un gran perill, i d' una dictadura sanitaria i política tremenda.
Comentaris