Quicrecquesere

  Porto uns dies que he vist a la televisió un dels doctors que més va alertar i pànic va crear durant la covid ara ens parla de l' importància dels problemes de salut mental.  No és una forma de netejar alló que inconscientment vas fer malament, allò que quan vas tenir l' oportunitat no vas tenir en compte de cap manera.  Un altre doctor que va dirigir les mesures tant exigents contra la famosa pandèmia ha escrit un article el diari contra els perills de manipular i exagerar els diagnòsis mèdics exagerant enfermetats i confonen problemes socials amb problemes mèdics. No estarà també netejant la seva consiència doncs durant la pandèmia va actuar de forma contraria al que ara denúncia que es fa dins la pràctica mèdica.  O és que durant la pandèmia no hi va haver exàgeració i es va crear confusió exagerant problemes sanitaris que no eren tan greus creant un pànic excessiu i desantenció a d' altres problemes sanitaris? 

  Quan s' acusa algo d' algo, diuen que s' han de tenir proves, o si més un cert coneixement de causa i la prudència en com es diuen les coses.  Veiem avui en dia que hi ha gent que acusa, amb un cert plaer d' acusacions molt greus sense tenir el més mínima informació del que ha passat i en canvi amb un afany de protagonisme, de víctimisme, de bonisme.  De fer-se el bo, de que et facin cas.  Veiem com molta gent es dedica a fer-se la bona i la preocupada amb coses greus que en realitat avegades són falses o mig falses, o avegades els importa un bledo realment les coses greus que han passat.  La prova està en que quan de posar realment per la seva part per solucionar un problema no hi posen res. 

  Una notícia al diari, podríem dir en l' apartat femenista o d' abusos explicava a Lavanguardia.  El títol ja és una mica tendenciós, diu els neurocientífics, quan després es parla de dos científics. Dos científics són els cientifics.  Després ve a ser un estudi que ve molt a justificar aquells que creuen que les víctimes de violació mai menteixen en l' explicació dels fets.  És curiós aquests descobriments científics just utilitzats quan convenen per defensar una ideològia.  I també curiós que la ciència pugui saber els motius interiors d' una persona respecte a les desicions personals de voluntat. 

  L ' altre dia estava llegint un article d' una periodista parlant d' un crim d' un  home a la seva dona i fills. La periodista carregava contra la ideològia masclista i contra aquells qui la neguen. Càrregava també contra les presuncions de salut mental per disminuir i justificar el valor del crims. Bé davant d' un crim tan pervers com el dit aprofitar per fer ideologia em sembla molt poc humà. Voler posar el gènere com a factor preponderant d' un crim entre una familia com a justificació de totes una sèrie d' idees de caire ideològic i força discutibles em sembla molt poc moral i de poc persona.  Davant problemes tan complexes com és l' assassinat d' un home cap a la seva familia, voler només mirar la part superficial del crim comés és molt tentador i pot provocar aplaudiments fàcils. Regocijar-se contra l'assassí és un sistema molt fàcil de treure aplaudiments, però demostra poc amor a les víctimes i a les futures víctimes. Està més pensant e...