Passa al contingut principal

Utilitzar crims per fer ideologia.

 L ' altre dia estava llegint un article d' una periodista parlant d' un crim d' un  home a la seva dona i fills. La periodista carregava contra la ideològia masclista i contra aquells qui la neguen. Càrregava també contra les presuncions de salut mental per disminuir i justificar el valor del crims.

Bé davant d' un crim tan pervers com el dit aprofitar per fer ideologia em sembla molt poc humà. Voler posar el gènere com a factor preponderant d' un crim entre una familia com a justificació de totes una sèrie d' idees de caire ideològic i força discutibles em sembla molt poc moral i de poc persona. 

Davant problemes tan complexes com és l' assassinat d' un home cap a la seva familia, voler només mirar la part superficial del crim comés és molt tentador i pot provocar aplaudiments fàcils. Regocijar-se contra l'assassí és un sistema molt fàcil de treure aplaudiments, però demostra poc amor a les víctimes i a les futures víctimes.

Està més pensant en el ventatgisme de gènere davant un fent terrible no em sembla el bon camí per evitar futurs crims de gènere. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...