Quicrecquesere

 

En una entrevista la contra de Lavanguardia el físic nuclear Jeff Dune explica que les nostres percepcions del temps espai i consciencia podrien no ser reals científicament. Segons Jeff Dune la realitat científica esta començant a demostrar que ni el temps és lineal ni la consciència requereix de per se una activitat neuronal. Això xocaria amb molts cientifistes que tenen una visió de la realitat basada en les percepcions neuronals més primaries. 

 

Avui al Som Com Som parlem de les guerres amb la psicoanalista Emilia Ros.   

  Les morts per drogues sintètiques als EUA sumen de forma estimada 80.000 persones a l' any. El doble que les morts per accidents de tràfic.  Aquestes dades per si mateixes on tanta gent acaba destruïda per la droga, pot portar a moltes reflexions sobre les dificultats de l' home occidental per poder viure de forma fructífere la pròpia vida.  Que falla? Són els individus o és la societat en general? 

  Dins del feminisme hi ha una opinió generalitzada que el patriarcat és la clau de volta de tots els mals de la societat.  La història l ' han fet els homes, el patriarcat, i com que la història és plena de crims i injustícies la causa i la culpa de tot això és que han manat els homes i que els atributs masculins són nocius per l'ésser humà. La idea del patriarcat podríem dir que és una simplificació fanatitzada d' entendre la societat. Com si tot hagués sigut dolent, tot culpa de tots els  homes, i no només dels homes del passat si no dels homes del present i del futur. Sota aquesta regla de tres podriem dir que tots els alemanys són nazis o son responsables i culpables del nazisme.  Patriarcat el pare és el dolent ha sigut el cap, el que ha manat i la mare és la bona, la que no  ha manat.  Aquesta generalització de tant ridicula de la realitat l' únic que fa és sembar odi contra els homes i narcicisme per part de les dones, basant-se en una falsetat de l...

Avui en dia s' utilitza aquesta expressió per dir no sé que vol dir.  No sé si algú ho sap el que vol dir la perspectiva de gènere.  El gènere se suposa que és el sexe, i perspectiva se suposa que vol dir mirada des del punt de vista del sexe que té cada ho.  El curiós és que la perspectiva de gènere sempre és a favor del gènere femení i en contra el gènere masculí. Llavors per què no diuen perspectiva femenista que és el que seria més lògic i adeqüat a la pràctica real del que es fa.  I un femenisme narcisista on la dona es veu que és un ésser perfecte i maravellós i una rabia i unes ganes de descarregar la ràbia i avegades odi contra els homes i tot lo masculí. Ah clar pot ser es veuria massa el plumero.  El més trist és que molts homes i dones es traguen aquesta pseudociència en nom del femenisme que a la pràctica és pur egoisme narcisisme i odi cap els homes.  El trist és que moltes d' aquestes adoctrinadores i adoctrinadors són educadors i abusen de la...

  Si ets home avui dia és molt difícil que t'escapis d' una acusació de maclisme.  L' insult és ben curiós el nom representa l' especie de sexe que un té.  Per que s' usa de forma pejorativa aquesta paraula i aquest nom amb el sufix isme.  Mascle, ets un masclista. Si soc un mascle per que ha de ser dolent ser masclista o fins natural.  Com es pot ser mascle sense ser masclista.  Masclista es considera insult o una actitut molt dolenta, o ser una persona dolenta.  Hembrista en canvi com a paraula no té ús, com si no existís. És que no hi ha dones que discriminen els homes o consideren els homes inferiors només per ser homes? 

Una forma d' anar per la vida, jo diria que força generalitzada és veure el món com un el vol veure i l' interessa veure' l.  Veiem el món i la realitat en funció de com el volem veure. Traduim la realitat cotidiana i social a una realitat interior que nosaltres volem.  Per això qualsevol persona pot arrivar a la conclusió que vulgui més enllà de la realitat real si és que existeix una realitat més o menys definida. 

Hi ha gent que no para de tirar merda als altres o al que té el costat. Moltes vegades inclús entre familiars, amics, companys.  I és una gota malaia que crea molt malestar. Cada petit acte de convivència un petit acte, comentari, gest o mirada desaprovant l' altre criticant l' altre.  Quin pot ser el resultat de conviure amb una persona així tot el dia? 

  L' altre dia llegia un article a lavanguardia que es dia la síndrome Papuchi.  L' article parlava d' una serie de coses que em fa mandra explicar i crec que perdria interés l' article però la conclusió generalista era que els homes en general son frescos, vividors i privilegiats, i les dones són victimes, bones i  heroines. Generalitzar tant i sobretot buscar tant el resultat de la generalitzacio ens porta a aquesta mena de discursos i raonaments que superficialitzen els lectors i ens allunyen de la realitat de les coses i de la resolució dels conflictes humans.  Jo diria que aquesta manera d' articular de culpabilitzar a uns i santificar a altres per se crea més confusió i més conflictes socials.