Passa al contingut principal

El racisme o excusa per odiar? : el cas Philadelphia nº 15

 Durant la segona guerra mundial es va donar el cas de que els marines negres en un vaixell van ser tractats de segona categoria, de criats i servents dels altres marines, i sense opcions de fer altres tasques ni d' ascendir en el excèrcit. 

Els marines negres van denunciar aquest maltracta i la resolució va ser encara discriminar-los més, fer-lis carcelacions i expulsar-los de la marina. 

40 anys més tard la marina ha condacorat aquests marines de color i els ha demanat perdò. 

El fet és que és un cas més de racisme a l' història de la humanitat, de maltracte. 

El curiós és que un es pregunta si és ben bé racisme o és la necessitat humana de maltractar a l' altre i de sentir-se superior i en aquest cas una minoria identificable és ideal per poder unir-se una majoria, és dir els blancs els era fàcil d' indentificar-se i fàcil d' identificar també el col.lectiu a maltractar. 

Sembla que els humans quan estem en grups necessitem algú a qui insultar destruir i treure tota la nostre ràbia, jo diria més que un tema de racisme en si. Jo diria que l ' objectiu no és anar contra els negres l' objectiu és anar contra algú tenir un enemic i algú a qui poder culpar dels nostres defectes i macances. 

De fet al llarg de l' història també els americans han anat contra els comunistes, homosexuals etc. etc. Sempre hi ha d' haver un enèmic algú a qui treure l' odi i la ràbia i fer -li mal en l'excusa de que són dolents o inferiors o qualsevol excusa és bona. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...