Passa al contingut principal

L' art de maxucar durant un debat.

 Podriem parlar de la violència psicològica, un tema complex i delicat. 

En molts debats i discussions familiars, entre amics, a la tele o en un bar passen moltes coses, pot ser més de les que semblen. 

Una cosa curiosa que veig que en els debats sorgeixen moltes passions entre les persones. 

I un impuls que surt molt és el de treure molta agressivitat interna i anar a matxacar i a fer sentir malament a l' altre. Ja bé ridiculitzant-lo, desvaloritzant-lo, o bé acusant-lo de dolent o mala persona evidentment amb paraules més subtils. 

Els motius per fer això pot ser són ràbies, orgulls, enveges personals que rauen en les relacions humanes. 

I el motiu d' aquestes ràbies poden ven ser fustracions i mancances afectives. 

Un debat una discussió no hauria de ser res més que compartir idees, en canvi ens transformen amb focs i lleçament d ' artilleria entre uns i altres. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...