Quicrecquesere

  Ara es veu que molta gent es preocupa de que els joves miren porno i aprenent la sexualitat a través del porno. Es veu que això del porno no ha existit tota la vida, i no dic que per això sigui una bona pràctica. Però sorpren que de cop i volta posin el crit al cel quan fa anys i anys que passa i no han dit ni mu, o són tant tontos i curts que no es donaven ni compte? 

Oficialment el femenisme és un corrent ideològic o social de defensa dels drets de les dones que es consideren menystinguts al llarg de la història. Aquest diria que és el relat oficial. La violència constant contra dones, i els abusos contra les dones al tercer món ho avalen. Ara bé en les societats occidentas crec que és força més discutible moltes de les afirmacions femenistes. Ara bé el problema del femenisme és que s ' ha convertit, al meu entendre, en un moviment de narcisisme, intransigent, de voler ser superior als homes, de desasosseg de les frustracions femenines, i de voler vendre una suposada fraternitat femenina que a la pràctica brilla per la seva absència doncs moltes femines entre elles no sols no s' ajuden si no que són les primeres en discriminar-se i maltractar-se. Negar l' existència dels comportament negatius de la dona i de les dones sembla que és un mantra feminista que el que fa es perpetuar precisament la frustració de les dones i dels mateixos home...

EL repelentisme, o practicar la repelència personal. Com ho definiriem, doncs veure defectes a qualsevol cosa que fan els altres en base a un suposat comportament propi i del que hauria de ser de ser perfecte. El plan el to de perdonavides, i el continu rectificar a l' altre d' una forma dissimuladament agressiva.   

La tendència natural de moltes persones és a no mirar-se els propis defectes. Els defectes propis en general no ens agrada reconeixe'ls però d' alguna manera hi han fases personals on sabem que hi són perfectament. Hi ha altres fases on ja els tenim totalment esborrats, d' alguna forma ens creiem les pròpies mentides i manipulacions. Però mirar els propis defectes ens costa molt d' acceptar-los.  Perquè si són la realitat o s' apropen a la realitat. En canvi veure i inventar-se defectes als altres sovint ens agrada i ens hi trobem a gust. Aquest és tal o qual, o fa això malament.  D' alguna forma molta gent té una espècie de síndrome narcicista on ell és fantàstic, és víctima, és bo i generós i els altres són els dolents.