Passa al contingut principal

Deu, raó i ciencia.

 Llegeixo avui en una entrevista a una científica que diu que no creu perquè creu en la raó i la ciència. 

Implicitament ens diu que creure en deu vol dir que implica no creure en la ciència i no usar la raó. 

La científica creu això, la pregunta que em faig és si no creure en Deu és científic i raonable.

Una característica general de la gent que pensa així és l' absoluta seguretat que transmeten en la seva afirmació. No tenen cap mena de dubta de que el que diuen és cert. Arriven a una afirmació categòrica d' una de les realitats més importants sense massa problemes o això sembla.

La pregunta que em faig tenen raó els ateus? És cientificament demostrable que deu no existeix? Científicament no sembla demostrable que Deu no existeix. Però la pregunta final és Deu existeix o no? 

Lo fàcil és respondre a la pregunta amb si o un no, per que ho diu la ciència o per que ho diu la raó. Però diria que la ciència i la raó més haviat demostren el contrari que Déu si que existeix. 

Si usem la raó i la ciència hi ha més proves que apunten a l' existència de Déu que a la no existència amb el coneixement actual. 

Altre cosa és que un digui no és que la ciència encara li queda molt de camí i llavors descubrirà que deu no existeix. 

I aqui apareix un altre pregunta fonamental pot la ciència i la raó arrivar a entendre la vida i l' existència humana en la seva part més esencial i profunda? 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...