Passa al contingut principal

Quan la parella et deixa.

 Llegia en un article de la revista La Torre que s' havia de fer quan la parella et deixa de cop. Entenc que de cop vol dir que no t ' ho esperes, i que el procés és ràpid i poc avisat. 

Ara hi ha és estranya que algú deixi de cop a un altre, és a dir sense avisos previs directes o indirectes de que la relació no està funcionant.

La revista recomana deixar-se temps per sentir, buscar ajuda d' amistats i finalment buscar ajuda professional. Tot en certa manera força lògic. 

Ara bé en l ' article s' omet de forma directe en mirar les causes reals de la ruptura. 

És a dir es parla de buscar ajuda, d' acceptar la tristesa i deixar-la sortir, però apenes es parla de mirar les causes o el que jo he fet malament per que l' altre persona m' hagi volgut deixar, si és que existeixen clar estar. 

Un té la sensació de que existeix una psicològia del bonisme i de la por a ferir, però al mateix temps penso que aquesta psicològia que pot ser útil a curt plaç quan la persona està molt afectada no és útil a mig i a llarg plaç per que fomenta el narcicisme personal. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...