Passa al contingut principal

Som relacions.

 Fa temps em preguntava quin títol posar al blog. Vaig pensar molts títols. Respecte al món interior i personal de les persones de cada ho. 

Però ara me n' adono es focalitzaven molt a l individu com a esser tancat autoresponsable de tot i suficient d' ell mateix. 

La realitat pràctica s' apropa més a la interacció humana, tot i fins i tot si un viu al seu propi món i en si mateix. 

Tots som fills de la interacció i de l' altre biològicament d' un pare i una mare. I en general de la seva relació amb ells i amb la societat en general. 

Per tant vivim de la relació des que neixem, i vivim en relació amb els altres i amb nosaltres mateixos. 

Nosaltres en si genèticament i biològicament ja som relació tot i la nostra experiència i sensacions individuals. 

De fet per molt que cientificament avancem lo que és la vida no sabem en realitat el que és, tot i saber-ne moltes coses. I si algú sap lo que és la vida és clar que és un coneixement que va més enllà del coneixement científic. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...