Quicrecquesere

 És llegendària la cita de conèixers un mateix, al final un té la sensació que les cites amb els temps passen a tòpics que més que aportar a la idea que defensen acaben fent el contrari s' usen d' excusa i per fer veure que es compleixen i que s' hi creu però en canvi ningú se les aplica.  La cita de conèixers a un mateix és un cas clar, de cita que no es pràctica, molta gent avoga per l' autoconeixment i en canvi apenes el practiquem.  Hi ha una dificultat estructural en l' autoconeixement i és que nosaltres estem dins de nosaltres mateixos, i això és la més gran avantatge que tenim respecte a tothom per coneixerns a nosaltres.  Un altre aspecte a favor de poder coneixer' ns, és que nosaltres portem tota la vida dins nostre, vivint les successives etapes nostres, i les diferents experiències personals i socials que cada u hem viscut. Ara bé com a principals protagonistes de nosaltres mateixos també tenim moltes desaventatges per poder autoconèixerns.  En primer...

 Cada persona ho veu de forma diferent, però en general, tots donem al sentit de la vida a l' experiència amorosa amb la gent que estimem i ens estima.  Però l ' experiència de l' amor i de ser estimats és una experiència que uns ho logrem pel que sembla i uns altre no tant. Possiblement no és un tot o res, tothom logra uns percentatges d' amor i d' estimar i uns percentatges de ser estimat.  Pot ser parlar del tot o res és complicat.  Allò més sagrat en general dels humans, és l' experiència de ser pare o mare, podríem dir que és allò que ens fa treure la màxima estimació i sentit de vida i satisfacció de cada persona. L' amor no el podem definir en paraules però sabem que mai és ben bé allò que definim és a dir té una part indefinible.  Pot ser barregem amor i sentit la vida, i amor propi, és el mateix?  És el sentit de la vida algo individual o és col.lectiu.  L' amor és algo que anem aprenent? Que anem experimentant? Desitjar el bé de l' altre, v...

 Quin és el bon comportament? La bona relació humana? Podem fer el que ens doni la gana.  Sovint em pregunto que vol dir educar. D ' educació s' en parla poc o molt depen de com es miri, o més haviat es fa servir com a tabú bonista de dir que el que falta és educació. Pero quina educació?  Que és l' educació? Un conviu a la societat i modestament veu les persones plenes de defectes. I em refereixo a defectes d' humanitat. Llavors em pregunto de que ha servit l' educació i quina d' educació tenim. Val la pena ensenyar les assignatures lectores si la gent no ens sabem comportar?  Vas pel carrer i la gent condueix a tota pastilla, com si els demés no existissin. La gent o part de la gent no respecte res, llavors quina educació tenim de que serveix l' educació actual, per fer enginyers i savis?  Pero gent que humanament no respecte res? Gent plena d' agressivitat i egoisme, només són ells, i gent plena d' agressivitat i odi, si els dius o rectifiques una...

 Hi ha molta gent que sent absoluta indiferència pels demés. En diem egoïsme, però no se si es la paraula correcte perque crea confusió. La paraula egoïsme pot ser crea confusió per que té un sentit pejoratiu. Per que pensar pel propia benestar no és una cosa crec que es pugui considerar dolenta, ara bé penso que l' equilibri entre l' interès propi i l' interès dels altres, és la base per construir una societat millor i una pròpia personalitat millor.  Si jo guanyo molt, és provable que un altre guanyi poc, si jo guanyo molt poc és provable que un altre guanyi molt.  Per tant l' equilibri entre tots els col.lectius i totes les persones és fonamental per que hi hagi justicia social, i per que com a persones funcionem. La gran paradoxa humana és que des d' una postura egoista plenament només interessada en el propi interès el que fem és construir-nos una presó de marfil.  I aquest egoisme, aquest només jo, individual o col.lectiu ens porta a viure en un mon continuame...