Passa al contingut principal

Entrades

Desacreditar i humillar.

Una de les formes de maldat típiques que es produeixen entre les persones és la pràctica de la humillació.  O veiem a tots nivells. Desacreditar diguem-ne que seria un grau mig d' intensitat de maldat i humillar ja seria un grau més intens i elevat.  Lògicament les bases d' aquestes actituts és la voluntat de fer mal i perjudicar a l' altre. Humillar és una tècnica més per fer mal a una altre persona.  Com s' humilla a un altre persona o com s' humilla a un col.lectiu? Doncs hi ha moltes maneres i moltes situacions.  Avegades parlem de ridiculitzar. Tot són paraules que defineixen coses semblants però amb matisos diferents i avegades matisos que poden ser molt diferents.  Per exemple imaginem un pare que diu davant dels amics del fill una cosa que el fa quedar en rídicul, aquest pare pot ser ho fa inocentment, o pot fer-ho amb malícia amb ganes de fer mal al fill.  O a una classe un company pot intentar posar paranys per ridiculitzar a un altre company, i a...

Els comportaments narcicistes.

 En el dia quotidià intercanvi de convivència amb la gent personalment tinc la sensació de que vivim en una societat plena de trets narsicístics i plena de gent narcisista.  Evidentment no he fet cap estudi de camp científicament oficial, ni amb documentació. Ni vaig apuntant el percentatge de gent que conec que crec que és narcisista. D' entrada científicament, biològicament no crec que es pugui demostrar, en canvi  jo diria que és un tret caractereòlogic real.  Existeix el narcicisme i els narcicistes? Si jo crec que si.  Tenir un alt concepte sobre si mateix no crec que vulgui dir estimar-se, és més pot ser respon a la falta d' autoestima personal que la gent adoptem actituts narcicistes i haguem de dir-nos que som supers i som els millors per tal de no sentir una buidor interna inmensa.  Els narcicistes tenen la característica que s' ofenen per una gran varietat de coses quan s' insinua que en determinada matèria no són experts, o no són els millors....

Gent egoista.

 El terma egoisme és un terme que personalment em genera molta confusió, no sé si també als demés. Egoista és el que només pensa per ell mateix, i és considerat socialment com una cosa molt dolenta, és gairebé un insult.  El que passa que sembla que sigui dolent pensar per un mateix, i per l' interès d' un mateix.  El terme egoista, a mi em fa confondre.  Així doncs el que es crítica del egoisme es que la gent passi totalment dels demés. És legítim passar totalment dels demés?  És moral només pensar en el propi interès? Som de naturalesa egoista?  Per que hi ha gent molt egoista i gent que no ho és?  Pensar molt en el propi interès és bo o no?  Pensar molt en el propi interès o cedir el de l' altre, quina és la postura correcte?  La vida tenim moltes circumstàncies de convivència amb els altres, quina postura fem només en el que volem i sentim, no pensar en el que volem i sentim? Si anem a la vida concreta quan usem el terme egoista, per exem...

Creadors de problemes.

 Els humans i les persones al llarg de la història hem sigut grans creadors de problemes. Mirem les guerres, i les atrocitats que hem fet al llarg de la història. Armes esclavatges, abusos, robatoris, enganys, maltractes.  Els humans individualment i col.lectivament som molt creadors de problemes. Hi ha gent que sempre està buscant conflictes i dificultats en el dia a dia. Quan no es queixa per una cosa es queixa per una altre.  Col.lectivament aquesta actitut individual es potencia. Hi ha molts col.lectius que continuament creen problemes. Solucionen una cosa i crean cinc problemes.  Molt gent em dirà que se m ' enva l' olla dient això, o que ho demostri. O que no hi ha cap motiu per que la gent actui així.  Jo diria que motius n' hi ha molts pels quals els humans som creadors de problemes, per què dels problemes en podem treure moltes avantatges personals i col.lectives.  Hem sentit a parlar de l' obsolesència programada que fan moltes empreses, 

Fer-se el bo.

 És curiós que molta gent diria que al mateix temps que defensa la discriminació la fomenta, per altre costat. Llavors em fa dubtar de si realment els interessa la discriminació o és una posse.  És molt curiós que els defensors de les injustícies, només defensin les injusticies quan ells se senten identificats a aquells col.lectius.  Aqui em sorgeixen vàries preguntes, quan un defensa a les víctimes d' una realitat, per què les defensa? Per cridar l' atenció i agafar protagonisme i adorar-se a un mateix dient mireu que bona persona sóc, o realment sent interès per les víctimes.  O bé remarca les víctimes per que el que en realitat li interessa és atacar als que considera culpables, per que com ell se sent del grup de les víctimes al final el que vol altre vegada és potenciar-se a ell mateix.  No és doncs un egocentrisme dissimulat?  No és una postura molt comuna fer-se el bo i identificar-se amb unes víctimes quan s' assemblen a un mateix i així poder afavo...

Història i comportament humà.

 La història, seria el nostre passat, individual i col.lectiu.  Veure les coses que han passat, com han actuat els nostres avantpassats, aprofundir en els fets i els perques del fets, ens ajuda a conèixer com ens comportavem les persones i a conèixer que sentiem, que creiem, com érem.  La història pot ser un passatemps, una afició, una curiositat. Les escoles sempre hi ha l' assignatura d' història, tot i que en general diria que no se li dona massa importància. No se li dona massa importància per que a les escoles diria i parlo en general no es dona importància a conèixer com som les persones.  Conèixer la història és una forma crec d' estimar a les persones del passat, a honorar-les, i a part és apendre a mirar la naturalesa humana, i a tenir pistes de com som realment les persones.  Per això un tendirà a la història si té interés per l ' èsser humà, pels demés i per ell mateix. Per que al final també ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos.  Escolt...

Naixement, formació de la nostre personalitat.

 En general tots celebrem el dia del nostre aniversari com un dia força especial. No sé si fora mé lògic cel.lebrar el dia que ens van engendrar, tot i que és dificil de saber amb exactitut. O pot ser hauriem de cel.lebrar el dia que es van conèixer els nostres pares, o el dia que van decidir tenir un nen.  La idea que som fruit d' un mon de circumstàncies no és una idea molt ocurrent, però en canvi si que trobo almenys jo que en soc poc conscient de la quantitat de circumstàncies, que porten a que una persona nèixi.  I la quantit de diferències que físicament no es veuen però que en canvi fant que cada engendrement i cada formació del nadó sigui diferent.  L' embrió rep una part física, escalfor, aliments etc, però a més a més rep també tot un seguit d' emocions que la mare li transmet directament i pot ser el pare també.  Pot ser que el pare a part de transmetre una part fisica i genetica amb l espermatozou també transmeti una emoció en aquell espermatozou....