Quicrecquesere

 En la vida quotidiana jo he vist moltes vegades gent que actúa com amb un odi i sense pietat d' una forma que aparentment no té cap sentit en petites coses quotidianes que apenes li afecten a un, i en canvi afecten força a la part contraria, però el primer no vol cedir de cap manera.  En aquestes casos hi ha gent que manté postures duríssimes en fer o no fer coses que no el beneficien en res però si perjudiquen a l' altre.  Ja des de la infantesa avegades entre els germans fem coses que sabem que molesten molt a l' altre només per fastiguejar al nostre germà. Un altre exemple quan algú no et vol donar el contacte d' un possible interès només per no acontentar a l' atre.  Lògicament si li dius a la persona que està actuant així no ho reconeixerà i segurament es posarà agresiva i t' acusarà d' alguna cosa.  Col.lectivament també passa moltes vegades coses semblants postures col.lectives intrassigents només per evitar que l ' altre aconsegueixi el seu prop...

El tema del coneixement  està una mica de mode, però com molts concepte de moda avegades es queden només en el títol en el quedar bé.  Que és el coneixement? L' educació? Saber-se comportar, formar-se com a persona, saber coses. Obtenir habilitats.  Però que és el coneixement? Per que n ' hi ha de moltes menes. D' entrada curiós que vivim en un món cognoscible, físic i temporal.  D ' entrada sobte el fet de que el món existeixi i que tingui característiques cogniscibles. Podem intentar conèixer les lleis de la natura, i això té una aventatge de poder aprofitar millor la natura i adaptar-nos hi millor.  Podem analitzar com som els humans, i les relacions que tenim a dia d' avui i el llarg de la història.  La matemàtica és important, la química, el llenguatge, tot són coneixements importants. I més o menys tots estem d' acord en com són aquests coneixements.  Ara bé hi ha coneixements que són molt més subjectius que cada ho veu de forma diferent i que cr...

Hi ha una frase biblica diria que del nou testament, que diu veiem la palla en l ' altre i no veiem la biga que tenim als nostres ulls.  Hi ha una part natural humana un temptació a veure i exagerar els defectes dels altres i minimitzar els propis.  A les escoles, ni els pares, ni la societat en general ens ensenyen i ens eduquen a mirar els nostres defectes i els dels altres amb objectivitat.  De fet diria que fem algú pitjor que la famosa cita, minimitzem defectes dels demés quan realment són grans defectes i transformem en defectes moltes de les virtuts dels demés. Imaginem gent d' edat adulta que porta tota la vida creant-se històries de la seva vida i de la dels demés totalment distorsionades.  Si viuen noves experiències com les analitzaràn des de la distorsió continua, per què si no molt provablement s' esfonsarien psicològicament, acceptar les nostres debilitats, les nostres maleses, no ens han educat i llavors creem un món de yupi on ens considerem superbons...

És un tema poc glamurós però diria que és una de les bases de la vida i de les relacions personals. Es pot conviure sense respectar-se? Díficil no?  En teoria tothom respecte els demés ara bé a la pràctica diria que no sé si passa tant.  De fet diria que molta gent no es respecte ni a si mateix, ja no parlem d' estimar-se una mica un mateix, respectar-se una mica un mateix.  Podríem dir que el respecte un el va cultivant al llarg del temps des de ben petitet.  A casa i a l' escola en general et donen lliçons o t' eduquen per que siguis respectuós amb els demés.  Ara bé els pares ens eduquen amb respecte? Ens ensenyen a respectar-nos? Ens ensenyen a respectar?  Doncs jo diria que moltes vegades no ens eduquen tan bé i amb tan respecte com socialment es dona per fet.  I l ' escola passa el mateix socialment en general es considera que a l' escola els professors i els companys es tenen molt respecte i t' ensenyen a respectar els altres i a tu mateix però ...

 En les relacions humanes, hi ha gent que sempre s' enfada per qualsevol cosa, i s' ofèn per qualsevol cosa.  És més jo diria que el volen és ofendre's. Pot ser no conscientment, però inconscientment sembla que estiguin buscant que passi qualsevol cosa per ofendre's.  Ofendre's és una forma de que l' altre es senti malament, per un cantó i de que l ' altre senti que et té que compensar i fer un favor per l' altre.  Però hi ha diria que hi ha un cert plaer en destruir a l' altre, un sadisme del qual en general no en som conscients. Ens fa plaer matxacar l' altre és cert? Lògicament ens costa molt veure i reconèixer que actuem així si es actuem així. Llavors en general inventem i creem noves històries tornant a culpar i criminalitzar a l' altre, l' orgull no ens deixa acceptar les pròpies mancances i actuacions baixes, si a més ens sentim superior a l' altre o sentim enveja per l ' altre encara ens costa més reconèixer el nostre sad...

 Quan un miri un debat o una discussió des de fora, on s' explica el que ha passat, el per que de les coses, és curiós primer que tanta gent afirma conclusions contràries.  Un mira l' explicació d' un fet humà, ja sigui una relació de parella, o conflicte entre amics, o companys de feina, o entre diferents polítics malauradament uns arriven a conclusions contràries a l' altre sobre el mateix fet, la qual cosa si la metafísica no enganya no pot ser certa.   El curiós és que d' un fet general en tots els petits fets en dispusta tothom els d' un grup ho interpreten cap un cantó i els de que pensen diferent tot cap a l' altre.  Ho veiem molt en política, o en el futbol , o en les guerres. Cada part interpreta cada fet a favor seu tirant cap al seu benefici i afegint culpa a l' altre part.  Un pais demonitza el vei, i en canvi en ell es tira moltes floretes. El pais oposat fa el mateix però a l ' inrevés ells són els bons i els altres els enemics i els ma...

 Diriq que una característica humana en les relacions humanes és actúa amb petites malícies quotidiament o sovint.  Se suposa que en una relació humana les persones cooperem, però sovint entre companys de feina, d' estudis, entre amics és donen relacions d' animadversió d' anar a fastigejar l ' altre,  o d' anar a fastiguejar el projecte en el qual es participa.  Tenim i forma de part diria de l' espècie humana la possiblitat d' anar a fastiguejar a boicotejar els altres amb qui ens relacionem i els projectes on participem.  Fins i tot avegades podríem parlar d' automaldat, gent que es boicoteja a si mateixa i es fa mal a si mateix, com una espècie d' autoodi.  Les variacions i diferents tipus de maldats quotidianes, avegades la gent fa broma i en diu punyaladetes, o cabronadetes. Les formes són vàries des d' un cambrer o un botiguer que et fa la vida impossible, a un company de feina que fa petits boicots per què les coses et surten malament. Co...