Quicrecquesere

 Hi ha moltes maneres de mirar la soledat. Diuen que la pitjor soledat és aquella que es viu envoltada de gent.  Altres parlen de que hi ha soledats diferents la volguda i la imposada per la vida.  La soledat la podem tenir a prop en funció de la nostre situació personal i familiar, i de relacions socials.  Avegades les relacions socials, les amistats personals, la parella, ens porten pel camí de l' amargura.  Els lligams en agovien podem sofrir relacions d' abús, relacions de recolsament o bé podem utilitzar els lligams per abusar i descarregar les nostres frustracions.  O bé els lligams i les relacions aguantem el pes de la falta de sentit i els problemes emocionals i frustracions dels altres.  Per tant la relació amb l ' altre, la soledat són opcions que la vida ens va donant, i on el nostre inconscient i té un paper molt important ja que  no sabem en general exactament el perquè de com funcionen les nostres relacions en nosaltres i tampoc sabe...

 El resultat de l ' educació actual es veurà amb els anys, és molt difícil de valorar.  Ara no per que sigui difícil hem de renunciar a parlar del tema d' educació, sense donar una valoració personal de culpavilitat i responsabilitat directa a algú en concret i els mestres o pares en general.  L ' altre dia en una tertulia de bar, un del membres de la tertúlia va dir que a ell l' educació convencional no li havia ensenyat res important de la vida. Que les coses importants de la vida les havia hagut d' apendre ell mateix el llarg de la vida.  Penso que aquest testimoni si reflecteix una mica a molta gent ens hauria de fer reflexionar del model educatiu que tenim.  Si mirem la salut mental de la població i en especial de la població juvenil veurem com els índex i les dades no són pas molt positives.  És a dir la salut mental de la gent jove no és massa bona, un reflex de la societat en general.  Per què l' educació no treballa un aspecte tan fonamental d...

 Cada persona és un món, però buscar aspectes comuns i majoritaris no deixe de ser una reflexió per orientar-nos en quin món vivim tan en lo bo com en lo dolent.  L ' home fa coses bones, molt bones, increïblement bones, i alrevés fa coses dolentes, i molt dolentes.  Ara fer un reduccionisme de la condició humana, tant de la part bona, com de la part dolenta, pot ser és còmode i necessari per anar vivint tranquil.lament però penso que ens allunya de la solució dels problemes per que sempre els enfocarem d' una forma superficial.  Per tant crec que es bo reivindicar la complexitat humana, la riquesa de la complexitat humana, en el bé i en el mal. Mirar-ho i ser conscients de les atrocitats comeses en tota la història pels nostres avantpassats, i els actes de màxima bondat i amor combinats diria que formen la nostre realitat.  Tenim una tendència a no ser massa conscients de tot el bé que hi ha en el nostre món i de tot el mal que hi ha en el nostre món.  Al ...

 La presència de la pròpia vida continuament, ens trobem amb la pròpia presència personal de la nostre vida. La nostra biologia i el pas del temps ens donen la presència de la vida, volguem o no.  I aquí cada ho té les seves obligacions i responsablitats, les seves oportunitats i les seves desicions.  La societat i les persones creem un munt d' activitats per satisfer les necessitats humanes, i per donar plenitut i sentit a la vida.  Però hem de reconèixer que la satisfacció material de bens bàsics i serveis no arriva a tothom. La satisfacció personal i espiritual tampoc arriva a tothom.  En la societat i en les persones tots tenim una certa sensació de limitació i d' esperança. Aquesta convinació és en la que diria que en general vivim una mica tots.   

 Vivim en un món on hi ha agut grans discursos, grans ideals, grans morals, però a la pràctica l ' home sempre ha fet com ha fet amb lo bo i amb lo dolent.  En la vida quotidiana ens enganyem, fem la viuviu, tergiversem la realitat al nostre interés i en contra el de l' altre, on queden doncs els idealismes i les grans morals?  Quan creiem que sortim perdent en alguna cosa ho tergiversem. Si en les coses més absurdes ja manipulem, com no hem de manipular en els temes importants i més col.lectius.  Hi ha una moral global de la pau, de la justicia humana, social, etc. etc. pero en canvi en comportament humà quotidia moltes vegades no s' encamina cap allí.  Volem fer mèrits sense escrupols siguin basats en realitats o no, volem que ens estimin i ser el centre d' atenció. Volem fama, i mèrits i socials. Volem diners rossant l' avaricia encara que perjudici l' ecològia o perjudiqui els demés.  Les empreses fan veure que estimen els seus clients, l' estat i el fu...

 Hi ha una forma de fer, que és la d' aprofitar-se tan com puguis dels altres.  Tècniques per fer ho n' hi ha moltes. Amb el temps un va aprenent a veure-les i aprenen noves formes de fer-ne.  Una tàctica clàssica és aquella d' aquella gent que sempre s' equivoca amb errors que casualment el beneficien a ell i perjudiquen a l' altre.  Una altre tècnica és fer petites distorsions i exageracions de la realitat per anar creant unes idees propicies als propis interessos, exagerar mèrits, i exagerar o inventar acusacions.  La varietat de tècniques per aprofitar-se dels demés són moltes, fer xantatges emocionals, temptejar l ' altre per veure que sent i opina per poder manipular al nostre gust.  L' altre és d' entrada acusar, o esbroncar o criticar l ' altre amb el que hauria de fer o haver fet.  Una altre tècnica és repetir constantment certs missatges, per que vagin calant a la gent.  Una altre tècnica de les més normals és callar una part de la reali...

 No escollim ser algú, ni nèixer, no escollim ser i existir en el nostre orígen. Més endavant amb els anys ja anem decidint que volem existir d' alguna manera.  Som fruit de les relacions dels nostres pares, de la relació personals que tenien entre ells, dels sentiments que sentien vers el futur nadó.  La complexitat és gran i tot afecta al futur nadó i la formació de la seva personalitat.  De petits tenim una dinàmica personal en la qual decidim ben poca cosa i en canvi és l' època que s' esta forman les bases de la nostre personalitat. És evident que hi ha una base biològica i genètica, i l' entorn defineix quins gents i quina part de la nostre possiblitats com a ésser es potencien.  Que escollim de la nostra manera de ser fins els 5 anys i fins els 10 anys? Fins a quin punt som responsables de nosaltres mateixos i del que serem i farem?  De petites som pura necessitat física i afectiva, necessitem atencions, però es provable que també siguem i aportem mo...