Quicrecquesere

  Vivim en una societat on hi ha un alt grau de susceptiblitat individual i col.lectiva. La pregunta és doncs d' on ve aquesta facilitat per sentir-nos ofesos o ferits. La resposta o les respostes suposo que són  moltes i variables en funció de cada persona i en funció de cada col.lectiu. De tota manera és provable que hi hagi aspectes comuns en el procés interior que vivim quan ens ofenem i per què ens ofenem. Quan algú ens minosvalora o parla d' algun tema que ens fereix o ens ofen ens sentim ofesos i ferits.  Per què ens fereixen certes opinions sobre nosaltres o sobre col.lectius que ens sentim identificats. També hi ha gent pot ser poca que li importa poc que l' insultin o es fiquin amb ells, en general tots ens ofenem per una cosa o altre.  En general ens ofèn que ens diguin que hem fet algo malament o mal fet. Ens fereix. I reaccionem de maneres vàries a l' ofensa.  És l' ofensa en si o la sensació de que algú ens vol fer mal. Per què una burla d ' un com...

 No sé quin percentatge de gent social serà. però el món és ple de gent miserable. Miserable no sé exactament que vol dir, però lliga molt bé per molts comportaments humans.  Gent que està humillant i tractant com a delinqüents els demés sense cap mena de motiu, gent que busca treure benefici de qualsevol situació i suposat fals error de l' altre mentre ells fan tot el possible per provocar errors i boicotejar les situacions.  Gent miserable jo en veig per tot arreu o gent amb punts miserables. Gent que està pendent per matxucar i desprestigiar l' altre a la mínima possible basant-se en falsedats i en coses que ells són mil vegades pitjor.  Gent que vol tot per ell i que sofreixen per que els demés no tinguin res més que ells.  Gent miserable, sovint és gent intel.ligent i culte, i faran els possibles i el més curiós és que fan li impossible per que els demés tinguin 0 de satisfacció.  Un exemple concret, m ' explicava un amic que hi ha familiars de gent gr...

 La personalitat d' algú és un tema ben complex, i com es forma la personalitat de cada ho també és ben complex.  La personalitat podríem dir que és un tema viu cada dia l' anem modificant una mica, però molt sovint hi ha una part essèncial que sembla molt estable i continua en les persones. La gent es fa gran i la personalitat de cada ho segueix sent reconeixible.  La personalitat és algo que està relacionat amb allò que volem ser però també hi ha una part de la nostre personalitat que nosaltres no podem escollir, simplement hi és.  Fen el símil amb un ordenador, quan s' engega s' activen de seguida uns software i memòries primaris, un cop aquests estan activats, es van activant software i llenguatge successivament uns sobre els altres.  Pot ser la personalitat funciona igual, ens despertem i poc a poc es van activant tota una sèrie de records i software consecutivament, uns sobre els altres i quan estem desperts la nostre personalitat ja està activada. 

 El pes de la infància i la genètica personal ens determinen molt al llarg de la vida. De la genètica que tenim poc i podem fer i de reviure la infància tampoc hi podem fer molt ja han passat.  Parlem del pes de la infància del nostre passat quin pes en realitat a les nostres vides?  Veiem que hi ha gent que es passa la vida cometen atrocitats és per causa de la infància o de la genètica. Veiem que hi ha gent amb problemes d' adiccions, mentals, de depressions, de falta de voluntat, de falta d' ànim per millorar en la seva pròpia vida, és per causa de la infantesa, de la genètica, o simplement és pel present i la seva forma de ser.  Quin paper té el passat en les persones? El present és causa del passat o és una excusa per justificar les nostres deficiències?  El que sembla evident és que la vida pròpia de l ' infint és molt misteriosa per que viu en paràmetres i sent amb paràmetres molt poc racional, sense llenguatge lingüístic.  La infantesa en general la...

  Si ens posem una mica filosòfics quin és el valor i el sentit de la vida humana? És una de les grans preguntes que els humans s' han fet al llarg de la història el sentit de tot plegat.  Hem de conviure amb una no resposta general. La visió Darwiniana de la vida sería la de subsistir biològicament i reproduir-nos com animals que som.  El sentit de la vida, no és ben bé si valem algo els éssers humans durant la nostre vida.  Per un costa els humans convivim amb el dolor físic i emocional. Som buidor i malestar en moltes experiències ja des de que naixem. Per altre costat som una voluntat de ser i existir enormes. Avegades una felicitat de ser i existir.  Que som? Física, química, i biologia, amb uns quants instints i sentiments i res més? O això ja es molt?  Som amor entre nosaltres de pares a fills, és això el que som? L' amor que rebem i el que donem?  Som experiència interior d' amor , de rebre' l i donar-lo a l' exterior? Som intrinsecament alguna...

  Les societats tecnològiques poden caure en el parany de creure que el coneixement tecnològic resoldrà tots els problemes de les persones.  És cert que resoldrà els problemes de les persones? És cert que resoldrà tots els problemes socials?  És evident que la tecnologia ens aporta moltes coses positives a les persones. Ara bé d' aqui a pensar que els avenços tecnològics són l' alliberació de l ' home i la felicitat de l' home i la resolució de tots els problemes de salut penso que és una exageració i una falsedat.  La tecnològia resolt molts problemes al mateix temps també crea molts problemes, mal utilitzada és una font inesgotable de creació de problemes.  Per tant penso que si la tecnològia no va acompanyada d' un coneixement humanista ens pot portar a una societat molt buida a nivell social i personal. 

 Una pràctica habitual humana, o que passa sovint és acusar a una persona o a un col.lectiu sense fonament de veritat, és a dir falsament, o sense tenir un alt grau de certesa.  Acusem de maldat i de criminalitat a un altre i sabem que no és cert.  D' aquesta realitat si és existen en sorgeixen moltes reflexions. Per què criminalitzem falsament a gent inocent? És un tipus de violència cap a l' altre?  És una forma de defensar els interessos particulars i col.lectius quan tenim un conflicte amb l' altre?  Per qué acusem falsament algú sent-ne conscient de la falsedat.  Normalment utilitzem el mecanisme de la falsa acusació per defensar interessos propis i per sentiments de ràbia i odi cap aquelles persones.  Fàcilment veiem traïcions i conspiracions alienes en contra nosaltres, la pregunta és quan són certes i quan són falses.  Moltes són certes i moltes són falses, i la millor manera de justificar i dissimular les pròpies traicions és acusant a l'...