Quicrecquesere

 La biologia humana cada dia l' estudíem més i en sabem més. Però la men i les emocions que són?  La vida humana és física i química, processos vius i continos. Sense els quals no poden existir els sentiments i la ment.  Però que són la ment i els sentiments? Es troben al cervell? Són realitats físiques?  Intentant respondre a les preguntes  sembla evident que la ment i els sentiments no són una realitat física tot i que tenen una relació directe d' origen en el cos i la biologia humana. I els pensament i els sentiments afecten la biologia humana.  Ara bé que són els sentiments si no són materia. I com pot ser que de la matèria en surtin realitats que no són matèria. Podríem dir que els pensaments i les emocions són energia no material. 

 La sociopatia és un concepte díficil de definir i de delimitar. Al direccionari psicopotia es refereix als comportaments poc sensibles i sense escrúpols cap als demés.  Dins l' àmbit humà hi ha tantes variables de convivència i d' actuació que els comportaments psicopàtics o des d' una altre prisma de maldat són difícils de detectar, definir i posar-nos d' acord en quins són i quan s' atua amb maldat. Quan parlem de psicopatía socialment no queda clar si ens referim a una enfermetat humana de causes sobretot genètiques, o si ens referim a causes basades en comportament inmorals.  Hi ha molta gent que diu que la maldat humana no existeix, que com molt existeixen conductes inmorals, però que la gent mai actua per malícia i maldat, pel plaer de fer mal.  Socialment i quotidianament ningú es presenta com a persona dolenta, o mala persona, tot i que hi ha gent que té més tendència a acceptar i reconèixer que ha fet coses mal fetes al llarg de la vida i d' altres que...

  Si la vida ja ens queda gran, i sovint llarga i feixuga, pensar en la mort i el més enllà sovint se ' ns pot fer pesat i anguniós.  Podríem definir de forma més ajustada si hi ha consciència personal després de la vida. Aquesta qüestió és tan difícil de conèixer que sovint encara que ens interessi molt deixem el tema de banda per irresoluble.  Recordo una vegada que un amic em va dir que no valia la pena pensar-hi per que ningú ho sabia i no es podia saber.  Es pot saber alguna cosa des d' una prespectiva científica del que passa després de la mort?  Científicament es pot afirmar que un cop et mores tot s' acaba?  I la realitat quina és? El món és ple de religions y corrents filosòfiques parlen del tema i donen la seva versió al fet de que hi hagi o no vida després de la mort. 

  La ciència ortodoxa si és que la única ciència que hi ha no ha trobat maneres científiques de computar el paper de les emocions  i les vivències relacionals per explicar com es crea l' estructura de la personalitat de cada ho.  No hi ha cap màquina mesuri la quantitat d' estimació que cada ho hem rebut des de petitets. Ni el grau de les coses dolentes i injustícies i maltractes soferts. Ni el grau d' intensitat amb que ho viviem.  L' estructura de l' ànim i la personalitat estarà molt lligat en un percentatge molt gran a la relació d' experiència familiar, i allò que ens transmeten i ensenyen els pares i allò que ens fan experimentar.  El tòpic social és que en general tots els pares estimen molt els fills i fan tot el que poden i més per ells.  La realitat pràctica és que molts nens i nenes no viuen o es senten estimats i recolzats de petitets. Però al mateix temps també hi ha molts abusos i maltractes i problemes intrafamiliars.  Lo que creen poten...

 La construcció de la pròpia personalitat és pot ser el tema que més ens determina personalment i per tant és el tema que com a persones ens hauria d' importar més. I tot els fonament personal més profund i més bàsic està construit a base d' experiències personals i a base de molta acumulació d' experiències en el nostre inconscient. Les sensacions viscudes de petit ens marquen i ens forgen en lo bo i en lo dolent. Sentir-nos estimats és una experiència profunda de petits. I al anar creixent anem experimentant moltes sensacions d' alegria i estimació familiar i personal.  Les sensacions viscudes a casa, amb la familia ens marquen profundament els nostres sentiments interiors.   L`àmbient familiar, l ' ambient de l' escola, i l' ambient social ens va calant continuament des de petits mentre anem creixent des de l' inocencia i l' inconscient. Allò que hem mamat com vulgarment ens diu ens determina en canvi la nostre societat no s' enfoca mai o quas...

  Vivim en una societat on hi ha un alt grau de susceptiblitat individual i col.lectiva. La pregunta és doncs d' on ve aquesta facilitat per sentir-nos ofesos o ferits. La resposta o les respostes suposo que són  moltes i variables en funció de cada persona i en funció de cada col.lectiu. De tota manera és provable que hi hagi aspectes comuns en el procés interior que vivim quan ens ofenem i per què ens ofenem. Quan algú ens minosvalora o parla d' algun tema que ens fereix o ens ofen ens sentim ofesos i ferits.  Per què ens fereixen certes opinions sobre nosaltres o sobre col.lectius que ens sentim identificats. També hi ha gent pot ser poca que li importa poc que l' insultin o es fiquin amb ells, en general tots ens ofenem per una cosa o altre.  En general ens ofèn que ens diguin que hem fet algo malament o mal fet. Ens fereix. I reaccionem de maneres vàries a l' ofensa.  És l' ofensa en si o la sensació de que algú ens vol fer mal. Per què una burla d ' un com...

 No sé quin percentatge de gent social serà. però el món és ple de gent miserable. Miserable no sé exactament que vol dir, però lliga molt bé per molts comportaments humans.  Gent que està humillant i tractant com a delinqüents els demés sense cap mena de motiu, gent que busca treure benefici de qualsevol situació i suposat fals error de l' altre mentre ells fan tot el possible per provocar errors i boicotejar les situacions.  Gent miserable jo en veig per tot arreu o gent amb punts miserables. Gent que està pendent per matxucar i desprestigiar l' altre a la mínima possible basant-se en falsedats i en coses que ells són mil vegades pitjor.  Gent que vol tot per ell i que sofreixen per que els demés no tinguin res més que ells.  Gent miserable, sovint és gent intel.ligent i culte, i faran els possibles i el més curiós és que fan li impossible per que els demés tinguin 0 de satisfacció.  Un exemple concret, m ' explicava un amic que hi ha familiars de gent gr...