Quicrecquesere

Un dels esports nacionals d' aquest pais sembla que sigui anar a fotre, anar a fer mal. Ho veiem en la política i en molts altres àmbits. El fi justifica els mitjans, sembla que els humans actuem així be sovint. Si volem una cosa i pel camí ens carreguem algú inocent no passa res. Inclús millor. La pregunta que ens fem és si en el mon global es funciona amb mala llet i sense moral  en el món petit i reduit que cada ho vivim tambés funciona així o es pot confiar amb la gent que ens envolta?  En les converses entre amics moltes vegades aparèixen comentaris aparantment irrellevants o de poca importància, però que amaguen insinuacions o afirmacions d' altres coses que no són tan inoqües i que  poden ser acusacions i en alguns casos acusacions greus.  També pot passar avegades comentaris que semblen criticons o negatius però que busquen de forma indirecta recolzar l' altre, aparentment semblen negatius. Es diu avegades l' expressió és el que compte, i com podem saber l' ...

  En la convivència social amb els demés o bé un mateix tenim una forma d' exposar-nos als demés i de comunicar-nos als demés amb paraules però també de moltes altres maneres.  I una de les coses que avegades volem comunicar és que nosaltres som lo más o som molt importants.  Més concretament es barreja amb un sentiment de jo sóc més important que tu.  Pot ser són dues variants, una sens dubta més agradable pels demés que l' altre.  El vehicle o el cotxe que usem, la forma de conduir. La roba que portem, la forma de caminar i mirar als demés.  Moltes coses de les que fem volem transmetre que nosaltres som molt als demés.  També es pot transmetre importància o elegància sense voler ho fer, o sense tenir la necessitat de fer-ho.  O bé transmetre elegància i importància donant valor a tothom no només un mateix.  Avegades veus gent pel carrer amb el mobil que sembla que l' ùnic que estigui fent és pressumir de no se que.  O tota la vida molt...

 Els éssers humans en teoria som lliures de pensar el que vulguem. Ara bé si ens bomberdegen i ens pressionen continuament per a que opinem i pensem certes coses pot ser ja estem perdent una part d' aquesta llibertat.  La realitat, o les realitats de la vida poden ser interpretades de moltes maneres diferents.  Ara bé les coses i en teoria la realitat diria que hi ha certes certituts. Altre cosa és que siguem capaços de veure-les o les veiem i no les reconeixem.  Per tant de l' opinió que tenim pot expressar certituts veritats o pot està equivocada i expressar falsedats.  Ara bé a les nostres opinions els podem donar diferents graus de certitud i seguretat i intensitat.  Les persones tenim la capacitat de modular el nostre grau d' afirmació i seguretat en la veracitat de les nostres afirmacions.  Ara bé des la seguretat de les nostres opinions podem usar aquesta seguretat per aconseguir tota mena d' objectius injustos i adopta postures molt intransigen...

  Hi ha conductes i comportaments els podem considerar socialment i personalment passables tot i no considerar-se massa nobles tampoc són considerats com formes de fer molt dolentes.  Ara bé la constant repetició de certes actituts en favors d' uns i en contra a uns altres, que sempre o gaire bé sempre coincideix amb els mateixos poden crear injústicies i conflictes molt greus.  Després seràn els propis conflictes els que crearan problemes.  Provablement la satisfacció final de certes persones és crear i gaudir amb els problemes creats. 

  Fa anys unes enquestes fetes per una universat a una quantitat inmensa d' enquestats, estem parlant pot ser d' un milió de persones. L ' enquestes estava feta als estats units i preguntaven a la gent com es valorava en funció dels altres comparativament, en aspectes tan personals com professionals.  Els resultats eren pot ser no sorprenents pero no podien encaixar amb la realitat doncs la gran inmensa majoria de gent es considerava molt més amable que el resta i amb moltes més qualitats personals que el resta. No tothom pot estar entre els més simpàtics d' ons bé segons l ' estudi així es considerava la gent.  De l ' enquesta o d' servar el comportament humà es constata que molta gent ens sumem o ens inventem molts més mèrits dels que ens pertoquen.  Per tant si jo em sumo molts més mèrits dels que em pertoquen tan a nivell professional, com personal vol dir que els hi resto a algú altre.  Per tant molt sovint ens sumem més del que ens toca a nosaltres i r...

  Una forma de funcionar de moltes persones en relacions concretes, i fins i tot  una forma de funcionar de molts col.lectius, és la cultura del retret constant.  Queixar-se, retreure coses és una actitut saludable sempre i quan les queixes es basen en la voluntat d' una millora social i col.lectiva justa.  La reiteració constant d' una queixa encara que sigui justa pot ser una forma de matxucar i enfonsar l ' altre i convertir-se en un acte d' agressió i injusticia.  La cultura d' agafar una cosa concreta que tens raó i no voler mirar el conjunt de coses d' una relació personal, laboral o d' un col.lectiu, pot acabar fent que la queixa es converteixi en una acte d' agressió. Una altre aspecta és aquella que es queixa per tot, està tot el dia de mal humor i tot el dia queixant-se. Per motius nímis. Si fas es queixen per què ès A però segurament si fessis B es queixerien per ser B. Per que ho fan i actuen així? Provablement ho fan per molts motius.  Molte...

  Una de les característiques humanes al meu entendre més generalitzable a tot ésser humà, en el present i en el passat és la dificultat que tenim les persones per acceptar i reconèixer allò que no ens agrada i no fem bé.  Si hem comès alguna actitut poc digna no la reconèixem, i si algú ens la posa sobre la taula ens enfadem com una mona.  L' extrem de la nostra realitat social però que ha passat al llarg de tota la história és que ja no soportem les crítiques.  Hi ha moltíssima gent que ja d' entrada ja no soporta cap crítica sigui certa o no sigui certa no soportem una opinió dels altres que ens posi en entredit com actuem.  L' educació precisament hauria d' ensenyar a les persones a reconèixer i acceptar error quan ens equivoquem amb naturalitat i sense dramatismes.  Ara bé vivim en una societat on els mestres en general tampoc tenen aquesta capacitat. Les persones de la societat en general tampoc tenen aquesta capacitat.  Per tant si la societat i...