Quicrecquesere

 Competir, o voler ser millor que els demés, forma part de la naturalesa humana i personal.  De petitets  ja competim ens molts aspectes, en les notes, en l' esport, en el lideratge.  Competir no s' ha de considerar una cosa negativa per se. Al contrari diria que en certes dosis és una activitat necessària amb efectes positius.  En una competició esportiva o en un joc els adversaris intenten perjudica l' altre i millorar la seva execució o habilitats de forma sana. És a dir en aquest competir ens ajudar a millorar-nos, a millorar l' altre per que competint amb nosaltres també millora les seves capacitats.  Competir amb un mateix, esforçar-se per millorar allò que fem, també és una bona manera de sentir-se millor, més satisfet i ajudar als demés en allò que fem. Un metge que s' automillora la seva feina, o un músic que busca millorar el seu art ens beneficia finalment a tots.  El problema de competir en excés o només competir pot acabar sent una especie...

Quan anem pel carrer, sabem que ens creuarem amb altres persones.  No sabem amb qui, però sabem que ens creuarem amb d' altres.  La forma de vestir comportar-nos, moure'ns mirar-nos és una forma de comunicació amb els demés.  Que els volem dir? Els volem dir algo? Una altre postura és la gent que va pel carrer i li important tres pepinos el que pensin d' ell.  Una altre intenció és la gent que intenta transmetre un apreci als demés.  Actituts n' hi ha moltes i de moltes menes. Hi ha un altre grup de gent que vol aparentar que són els millors o que són supers i estan pendents continuament de la mirada que fan els altres. 

UNA HISTORIA REAL. Con 42 años y pesando 102 kg tuve un aviso(ataque  cardíaco )me asuste mucho y fui al especialista de Cardiología, el doctor Pujadas. Primera visita: Explique al  Dr.  los síntomas que había tenido y me preguntó que tipo de vida hacía , trabajo /alimentación/y ejercicio . El  objetivo era en el primer  mes,  era adelgazar por encima de los  4 kg . Segunda visita: El  Dr. Pujadas  me peso y había adelgazado un poco más de  1 kg , se puso muy serio, le dije que comía mucho menos y que no lo entendía. El  Dr.  me hizo una reflexión, en  los  campos de concentración de los alemanes en la segunda guerra mundial no había ningún gordo, todos estaban esqueléticos y es porque casi no comían. Me dijo que si no cumplía con el objetivo acordado que no volviera. Al cabo de unos meses  bajé  a un peso de 85 kg. Con  perseverancia,  voluntad y un poco de ayuda de la familia se puede conseguir. ...

 La conversació, la tertulia, el debat entre persones massa sovint no es basa en compartir coneixements i punts de vista, sino en gent segura de tenir la raó intentant imposar el seu punt de vista als demés, sense ni tan sols escoltar-se entre ells.  Poques persones entren realment en una conversar o debat amb una mentalitat oberta i amb la possiblitat de que la seva prespectiva o allò que defensen canvii si veuen que no tenen raó. Molta gent no escolta espera el seu torn per parlar i intentar convencer als altres de que te raó.  En canvi la conversa i la tertúlia podria ser una altre cosa, més haviat una busqueda col.lectiva per trobar solucions als problemes i per apendre coses noves dels altres i també apendre d' un mateix ja que en la conversa un mateix es pot sorpendre i crear noves idees i aportacions. 

  En la actualidad, muchas  conversaciones  entre personas no se basan en la  empatía  y en compartir conocimiento y puntos de vista, sino que consisten en gente segura de que  tiene razón  intentando  imponer  su punto de vista a los demás, sin siquiera  escucharse  entre ellos. Me he dado cuenta de que pocas personas realmente entran en una conversación de debate con la  mentalidad abierta  y con la opción de que su perspectiva o aquello que defienden  cambie  y se den cuenta de que no tienen razón. Escuché una frase que decía: “La gente no escucha, solo espera su  turno  para hablar”. Mucha gente es de mente  cerrada  y no intenta entender el punto de vista de los demás, simplemente espera a su turno para hablar y  convencer  a los otros de que tiene la razón.

 Que és l ' agressivitat? Es pot mirar de moltes maneres, però podria definir-se com actituds que creen malestar als altres per la seva intensitat i per que van enfocades a coses podrueixen dolor o molèstia.  L' agressivitat s' expressa en forma de violència física, verbal, emocional, econòmica. Hi ha moltes formes de mirar de crear malestar els demés utilitzant els petits o grans poder que tenim enfront l' altre.  Per tant l' agressivitat està relacionat en crear malestar o dolor a un mateix o els altres.  Hi ha molta agressivitat a la societat, a les persones? La gent actúa amb molta agressivitat?  I d' on surt tanta agressivitat? Pot ser que l' agressivitat sigui una forma d' equilibrar els nostre malestar interior? 

 Soy Liseth vecina del barrio de la Sagrera, tengo una tienda de helados y chuches Frulys se encuentra en la Calle Industria nº 150 cerca de la avenida Gaudí. Llevamos 6 años en la tienda. Soy Colombiana, casada y sin hijos, llevo muchos años ya en Barcelona. ¿Que le parece el barrio de la Sagrada Familia? Muy tranquilo y comercial. ¿Que vende su comercio? Qué clientela tiene? Vendemos chuches y helados. Vienen muchos niños y compran de todo, también les encanta el cochecito y el oso que tenemos fuera la tienda. Los yayos también vienen mucho a comprar caramelos sin azúcar de marcas de toda la vida, como los caramelos Caserio, los de piñones se venden mucho. También vendemos en verano helados artesanos de sabores tropicales. ¿Que le gusta hacer en el tiempo libre? Me gusta mucho patinar en ruedas por la ciudad. Me gusta la serie Friends. Me gusta mucho la comida Peruana. Hay un restaurante del barrio que se llama Azul de comida típica catalana muy bueno, hacen muy buena paella y ca...