Quicrecquesere

  La necessitat humana que ens facin cas, provablement forma part de la naturalesa humana.  Si no estariem aillats i sols.  Però en el dia a dia per feina podem tenir a gent que ens fa cas. Si anem a comprar el venedor en teoria també ens fa cas. Si estem malalts el metge ens fa cas.  Tots aquests que ens fan cas, són limitats i formen part de l ' estructura econòmica social.  Que passa si això no ens és suficient. Si no tenim altre gent que ens faci cas, i necessitem més gent que ens faci cas.  Ens podem anar al bar, a la peluqueria, al gimnàs.  Tot i així podem arrivar a casa sentint encara necessitat de que ens facin cas. I a casa tenim les xarxes socials, que avegades es podríen dir xarxes antisocials.  I a les xarxes que un cop les tens insta.lades et dificulten no fer-lis cas veus un pilo de gent posant fotos de la seva vida per que els mirin i els facin cas.  Pot ser que vingui de la infantesa aquesta manca de sensació de que ens hagin...

La pau personal, està en pau amb un mateix és un aspecte important i fonamental de l' experiència personal de cada ho.  Està amb pau, podríem dir que implica una certa alegria personal del fet de viure i experimentar la pròpia vida.  Se suposa que sentir-se en pau recau també han haver fet més o menys bé les coses al llarg de la vida i haver acceptat les coses que no hem fet tan bé. Sentir-se en tranquil amb la consciència pròpia. Moltes vegades les persones ens enganyem i ens autoenganyem amb el relat de la nostre vida per justificar actes que no han estat molt bons amb els altres o un mateix. I intentem forçar una pau interior que dificilment arrivarà per aquest camí. Es pot arrivar a la pau interior des del poder i el maltracte als demés? Es pot estar en pau amb un mateix no reconeixent els nostres actes interiors reals?  El benestar i els sentiments interiors de benestar són assolibles humanament o tots d' alguna manera fem una fugida endavant?  La vida no és don...

  És curiós que la realitat és la mateixa per tots en canvi l' interpretació i anàlisis que les persones en fem dels fets és sovint contrari.  També és curiós que les opinions contràries es mantiguin el llarg del temps, és a dir que no és només quan passa un fet si no al llarg del temps les persones i els col.lectius es mantenen en les mateixes postures.  També és curiós que fets curiosos s' analitzin per blocs idèntics, ho veiem en futbol, en política, en ideològies etc. etc.  Fins i tot hi ha una certa tendència a que els conflictes acabin en dos blocs al 50 per cent.  Per què les minories es van adaptant i flexiblitzan en un bloc del 50 per cent per no ser derrotades. Que les coses passin així si és que passen així pot fer pensar en la teoria que hi ha un cert gust a tenir un enèmic per descarregar les nostres ires i odis més profunds. Per altre necessitem reafirmar la nostra fràgil autoestima pertanyent a algun bloc o col.lectiu.  

  La dificultat de creure en Déu, per les persones de la societat actual és molt alta. Hi ha una tradició oral i familiar de creure en Déu que avui en dia s' ha trencat i l' ateísme reina.  Per altre banda reina també una especie de creencia new age que jo almenys no entenc ben en que creu. Sembla que cregui en Deu pero al mateix temps nega a Deu.  Però el Deu cristià diguem-ne que és l 'artenativa vigent a l' ateïsme, es un deu que ho sap tot, ho veu tot i ho pot tot. D' entrada xoca i sembla que es contradiguii amb l' existència de problemes i desgràcies que passen el món. Sobretot amb les injustícies que sofrim els humans per causa i culpa d' altres humans.  Seguint aquest argument de l' existència de les injusticies negaria l' existència de Déu d' un Déu totpoderós. Si Déu no es tot poderós ja no és Déu serà una altre cosa pero no Déu. 

  El sentit de culpa de l' esglèsia que ha posat a la societat a la societat que ha posat al pecat. Un sentit de por constant a cada cosa que fem i vivim.  Si això i sumem que al deu cristià ho veu tot, és present a tot arreu, es pot crear una sensació de claustrofòbia o por a qualsevol cosa que fem. 

  Un es queda preocupat, quan un té la sensació que hi ha moltes escoles del pais que es fan petits actes i activitats fomenten i creant conflictes sexuals als nens. I fins i es fomenta es positivitza el fer- se transexual i mutilar- se els genitals si el cas es d un home que vol ser una dona.  Preocupant que les escoles i els centres educatius considerin que aquesta es la linia educativa necessaria. 

 Aslam es un paquistanes afincat a Barcelona al barri del Raval, un barri dels més pobres i centrics de la ciutats on regenta un cibercafe.  El que sorpren de l' Aslan es la seva elegància enmig d' un barri tan humil. Aslan vesteix amb corbata, i el que més impacta de l' Aslan és la simpatia i el somriure que sempre té a la cara.