Quicrecquesere

 Donar les culpes a l ' alltre i posar-se medalles. L esport nacional d' una bona part dels espanyols és donar les culpes al vei a l' oponen i posar-se mèrits de totes les coses bones que passin.  Així doncs si passa alguna cosa positiva, no falten els que es posen la medalleta i si passa alguna cosa negativa no falten els que donen les culpes els altres.  I la veracitat? La realitat o veracitat no importa és el de menys.  Dificilment una persona i un col.lectiu millora si les persones i els col.lectius es posen medalles que no es mereixen i si no assumeixen mai les responsablitats.  Assumir les responsablitats té costos personals, col.lectius, econòmics, de poder, de estatus, i per això no es volen assumir per què l' ego no pot suportar no ser tan guapo i tan brillant com un es vol creure.  Ara bé no reconèixer els errors porta a l' aïllament personal i col.lectiu o al conflicte permament.  No reconèixer els errors ens portarà a repetir altre vegada e...

 La dificultat d ' entendre el món  des de la raó. La raó és una eina que tenim tots els humans en major o menor grau.  Intentar entendre el món des de la raó cosa que diria que la majoria d' humans intentem en algun moment o altre de la nostre vida.  Per això molts desisteixen a mirar d' entendre'l i no els falta raó doncs al final s' arriva a uns topalls que la raó no aconsegueix sobrepassar.  Pensar que la ciència només des de la raó aconseguirà entendre el món és per altre banda una creencia també arrelada en molta gent. El món des de la raó no s' enten però s' aconseguirà entendre per que la ciència aconseguirà trobar una explicació racional a tota l' experiència humana.  La raó xoca amb la lògica i per lògica per explicar i entendre la realitat li toca creure en el miracle, en lo sobrenatural.  I en general als humans no ens agrada creure en allò que la raó i la ciència no pot constatar.  La lògica de la raó ens porta a creure en un déu o in...

 Gent intel.ligent i manipuladora.  La gent intel.ligent i creativa en certa manera te més riscos personals en caure en actituts manipuladores.  I la manipulació la fan cap a un mateix i cap als demés.  Com tenen una alta capacitat intel.lectual és molt difícil que reconeguin els seus propis errors i que la vida els faci reconeixer'ls per que acostumen a sortir-se victoriosos de tots els conflictes.  Passen els anys i van aprenent i millorant les tècniques de manipulació cap als demés al mateix temps que cada vegada manipulen millor la pròpia realitat i tenen més dificultats per reconèixer els propis errors i defectes.  Si ademés la vida per situacions econòmiques, laborals o familiars els permet no haver de rendir comptes a cap autoritat que els faci recapacitar aquest tipus de persones és impossible que baixin del seu pedestal d' orgull i manipulacions. 

 El bonisme genera malisme.  Els que practiquen el bonisme o els que el  recolzen i aplaudeixen  neguen que sigui bonisme.  Al llarg de la història els líders històrics defensant tota mena d' ideològies o règims han volgut fer creure el resta de la població que ells eren molt bons i que estimaven i es preocupaven molt pel poble.  Els polítics actuals podríem dir que fan el mateix, ens venen que estimen molt el poble i que actuen i treballen pel poble.  Que passa que certa part de la població que percep aquests comportament tant estereotipats i falsos pot acabar aplaudint a líders que practiquen el malisme, és a dir quan més dolents i gamberros més aplaudits són per una part de la població.  De fet podem dir que els líders polítics piboten entre aquestes dues tendències per atraura als votants vedells o als votants fanatitzats. 

 Presumir, agradar, agradar-se i estimar-se. Presumir és una activitat humana, una forma de relacionar-se amb els altres.  Científicament seria molt dificil de definir, però sobretot diria que el significat que té socialment és lluir alguna cosa relacionada amb un mateix. Lluir  en general una coses o qualitats superficials o material. Puc presumir de cotxe, de casa, de vestit, d'èxits empresarials, d' èxits esportius. Pots presumir de tenir parella, de ser famós, de tenir fills, de parlar idiomes, de tenir molts amics. I per últim presumir dels nostres atributs físics i la nostre vida sexual.  El presumir comporta una certa exhibició personal i aquí les xarxes socials han democratitza' t el fet d' exhibir-se públicament a tothom. Abans només podien fer-ho els famosos ara exibir-se és a l' abast de tothom amb les noves eines tecnològiques.  A les xarxes socials, la gent s' exhibeix, físicament, exhibeix la seva felicitat, exhibeix la seva espiritualitat, exhibei...

 Un dels problemes individuals i personals que patim les persones és entrar en un bucle mental negatiu. El procés passa d' una preocupació que la processem mentalment i de forma racional a la ment i que ens crea una certa angúnia i que ens ve a la ment constantment es va repetint constantment a la ment. És a dir una preocupació d'una cosa externa passa a crear-se un bucle.  Per sort el pas del temps crea canvis, i l' acció interna de la vida quotidiana i externa del contacte amb els demés també crea dinàmiques de canvi.  També és cert que el pensament repetit en bucle, o la preocupació repetida en bucle té molta força i en moltes ocasions pot seguir-se repetint una i una altre vegada creant quadros d' elevada angoixa.  A partir d' aquí cada individu resolt o porta la situació a diferents sortides, algunes tenen efectes positius i d' altres efectes agreujants com caure en adiccions.  Per aixó és molt important per les persones tenir la capacitat d' educar el ...

  Espanya és un pais divers i variat, on conviuen els que volen la unió política del país i els que volen que el país es divideixi en diferents territoris, és a dir països.  Aquesta situació genera un continua tensió i desgast social. Ni ens els separatistes aconsegueixen el seu objectiu, ni els unionistes deixen de gastar recursos per tal de mantenir la unitat d' Espanya més enllà de l' àmbit que jo entenc democratic.  Ser independentista no és il.legal però en canvi dur-la a pràctica pel que el meu entendre seria la lògica democràtica no és legal.  Convocar un referendum a les regions independentistes està terminanment prohibit sota pena de presó. Decidir la independència de forma unilateral per part dels parlaments regionalistes també és condemnat sota pena de presó i a més a més comportaria la intervenció militar del govern central.  Podem dir doncs que Espanya és un pais unit no des de la llibertat dels seus diferents pobles i regions, si no que és unit man...