Quicrecquesere

 Avegades tractant amb gent un té la sensació que li agrada crear problemes als demés. Sembla que gaudeixin creant problemes o que busquin crear problemeso malestar als demés. Lògicament ningú reconeixerà que actui per fastiguejar o per què les coses surtin malament inclús quan ell en certa manera en surt perjudicat.  Posem pel cas que la relació amb aquelles persones que just sempre els hi passen coses que just sempre perjudiquen sempre als altres.  Un exemple de gent que en les coses que fan allà on siguin sempre hi ha problemes. Si compren productes a una botiga sempre se' ls espatllen els productes quan no són gent torpe i quan saben fer un bon ús de les coses quan volen i quan els convé. Hi ha gent torpe o agressiva en l ' us de les coses. Però ara estic parlant de la gent que busca en les situacions que les coses surtin malament.  

 La salud mental. La salud mental és fonamental pel benestar de cada persona. Les estadístiques actuals ens diuen que hi ha un elevat número de ciutadants del pais que consumeixen ansiolítics i antidepressius. Això vol dir que el sofriment emocional d' una part de la població és elevat. I en l' aspecte més dramàtic el número de suicidis es manté molt elevat.  La mitjana europea de psicòlegs a europa és de 18 psicòlegs cada 100.000 habitants. A Espanya hi ha 4 psicòlegs per cada 100.000 habitants i a Catalunya 9 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants.   Es calcula que la meitat de les consultes d'atenció primària estan  relacionades amb problemes de salut mental. També és cert que una part de la població amb problemes de salut mental es resisteix a tractar-los per problemes de manca de cultura emocional i per estigmatisme social. I al mateix temps tampoc es dona servei a la gent que demana ajuda psicològica a l' administració. La paradoxa és que molta gent ...

  El bonisme, seria un concepte nou per definir una tendència social a demanar i reclamar el bé de forma molt continuada i notòria, però d' una forma molt superficial, diguem-ne només amb titulars.  I aquesta pràctica del bonisme té com a punt d' inflexió l' aparició de les xarxes socials.  Es defensen drets de forma selectiva, exclusiva i concreta i de forma repetitiva des de posicions individuals i personals, sense tenir en compte altres problemes moltes vegades molt més importants i greus.  La intensitat de la reivindicació és molt estrident i acusadora buscant un càstig ràpid dels considerats culpables o responsables.  Al final un té la sensació del que els importa realment a aquestes persones és cridar l' atenció cap elles mateixes i castigar als que consideren culpables, però que el bé real de les persones que defensen els importa molt poc i els efectes negatius a persones terceres i inocents també els és indeferent.  Aquests forma d' actuar posa molt...

Un grup de nois joves em va explicar l' altre dia com els molestava i com es sentien molestos del que havia passat a la seva escola durant el curs, ja que a la seva classe els havien estat castigant constament durant el curs per que algú feia una gamberrada.  Els alumnes deien que sempre eren els mateixos dos els que la feien, que tothom sabia qui era i els mestres el que feien era castigar a tota la classe.  Aquesta dinàmica educativa de castigar a tota una classe pel que han fet uns alumnes en concret jo també la recordo que havia passat a la meva classe.  La dinàmica era càstig a tota la classe si no sortia l' infractor, lo qual diria que el que feia és que els infractors se sentissin més poderosos i satisfets de la malifeta que havien fet.  La qüestió és que en general mai els infractors declaraven la culpa, és més repetien la gamberrada al cap de poc temps.  El que passava és que durant l' any es creava molt sovint un ambient de mal humor, culpa i càstig ge...

  L' altre dia vaig llegir un article en que una persona del món de la cultura defensava el dret a avortar.  Deia que les dones tenien el dret de fer el que volguessin i creiessin amb el seu cos. Deia que la dona tenia havia de tenir clar que ella era l' única propietària del seu cos i la seva ment i que ella decideix.  Escoltant aquesta senyora, i segons aquesta senyoria no hi ha debat. Això és així i punt.  Després en el mateix article, declarava que no l' importava dir-ho que ella havia avortat. També deia que havia sigut una desició molt intensa i potent.  Reivindicava el dret a l' avortament com un avenç social, de llibertat i progrés. Aqui podríem per començar parlar del que significa avortament. Interrupció de l´embràs. Esten parlant d' un embrió i un fetus, per tant és una altre vida? És clar que almenys és el principi d' una altre vida, no de la vida de la mare. Per tant això que afirma l' entrevistada no és cert, no estem parlant només del seu cos,...

 Donar les culpes a l ' alltre i posar-se medalles. L esport nacional d' una bona part dels espanyols és donar les culpes al vei a l' oponen i posar-se mèrits de totes les coses bones que passin.  Així doncs si passa alguna cosa positiva, no falten els que es posen la medalleta i si passa alguna cosa negativa no falten els que donen les culpes els altres.  I la veracitat? La realitat o veracitat no importa és el de menys.  Dificilment una persona i un col.lectiu millora si les persones i els col.lectius es posen medalles que no es mereixen i si no assumeixen mai les responsablitats.  Assumir les responsablitats té costos personals, col.lectius, econòmics, de poder, de estatus, i per això no es volen assumir per què l' ego no pot suportar no ser tan guapo i tan brillant com un es vol creure.  Ara bé no reconèixer els errors porta a l' aïllament personal i col.lectiu o al conflicte permament.  No reconèixer els errors ens portarà a repetir altre vegada e...

 La dificultat d ' entendre el món  des de la raó. La raó és una eina que tenim tots els humans en major o menor grau.  Intentar entendre el món des de la raó cosa que diria que la majoria d' humans intentem en algun moment o altre de la nostre vida.  Per això molts desisteixen a mirar d' entendre'l i no els falta raó doncs al final s' arriva a uns topalls que la raó no aconsegueix sobrepassar.  Pensar que la ciència només des de la raó aconseguirà entendre el món és per altre banda una creencia també arrelada en molta gent. El món des de la raó no s' enten però s' aconseguirà entendre per que la ciència aconseguirà trobar una explicació racional a tota l' experiència humana.  La raó xoca amb la lògica i per lògica per explicar i entendre la realitat li toca creure en el miracle, en lo sobrenatural.  I en general als humans no ens agrada creure en allò que la raó i la ciència no pot constatar.  La lògica de la raó ens porta a creure en un déu o in...