Quicrecquesere

  Petits actes de malícia dissimulats. Poso dissimulats per que encara que moltes no ho són, són descarats, després són negats. Sempre són negats.  Per exemple quan un amic et diu que ha fet algo o anat amb algú que sap que t' hagués agradat anar o fer i t' ho diu per que et sentis malament.  Evidentment no ho reconeixerà, però és evident que la intenció, l ' eficacia del comentari preparat, pensat i molt intencionat per que a la mínima oportunitat poder-lo dir. O aquell que just s' oblida de dir aquella informació que podria beneficiar a l' altre o en cas de no dir.la podria perjudicar l' altre.  Si això passa, que diria que passa i que tots n' estem una mica d' acord de que passa tot i que hi ha gent que ho nega que passin aquestes coses molt sovint.  Els efectes d' aquests comportaments provoquen recels i distàncies entre les persones.  Estem parlant de petits afectes, si fossin grans podrien causar conflictes forts i fins i tot ser descoberts, pe...

  A les sales de cinema és molta la gent que es comporta com si només fossin ells els que estan gaudint de la pel.licula.  Sorolls de tota mena, gent que no para de xerrar o xiuxiuejar amb el company. Olors desagradables.  Demostren la indiferència de molta gent cap a l' altre. 

  Tractar el problema de la salut mental dels joves i adolescents és un tema complex i complicat. Realment és tan dolenta la salut mental dels joves? Hi ha estudis que diuen que si.  L' altre aspecte seria com a societat quina prioritat i quina lectura en fem que els nous que vénen tinguin una tan baixa salut mental. Un estudi diu que un de cada tres adolescents catalans ha tingut pensaments suicides, la dada és molt alarmant. 

  Llegeixo en un article la magistrada especialista en violència de gènere parlant de la llei del si és si que segonns ella està mal feta i per aixó s' han reduit penes a violadors i a delinquents sexuals.  Segons la jutgessa la llei està mal feta i els jutges en aplicar-la han hagut de reduir les penes als delinqüents sexuals.  Aqui sorgeixen vàries qüestions una dels legisladors que han fet la llei.  I l' altre de l' aplicació d' aquesta llei i de si no hi hagut fins polítics per part dels jutges per desligitimar el govern i les seves lleis.  Sorpren que els jutges en aquest i la justicia hagi sigut tan ràpida en aplicar aquestes rebaixes.  Sorpren que segons diu aquesta jutgessa ells han d' aplicar la llei, i sorpren el poc valor moral a l' hora d' aplicar una llei que deixant anar a violadors posa en perill la seguretat de les persones.  Sorpren que els drets a delinquir estiguin per sobre als drets de no ser agredit, tant per la llei com el paper ...

  Aquell que té una por exagerada a tenir una enfermetat i actua com a tal tot el dia en funció d'aquesta por.  Joan Pere Viladecans escriu un article al meu entendre genial sobre un comportament humà respecta a la por de tenir una enfermetat i com aquest tipus de persones es passen el dia entre metges, farmàcies, consultes i tertulies de malalties.  Ens diu que l' autor que en aquesta actuació i búsqueda hi ha la intenció de sentir-se finalment estimats.  Que les enfermetats existeixen són un fet, que la prevenció és necessària és un altre fet. Ara bé l' ús de les enfermetats per buscar atenció i estima dels altres i tapar les nostres defeciències personals i psicològiques. 

  Es parla d' educació ens trobem amb moltes atrocitats fetes per menors.  Diuen que els pares són absents i l' escola no arriva a tot.  I que molts joves no tenen cap referent que els marquin uns límits o valors.  La societat ens trobem desconcertats veient les atrocitats que certs joves cometen intentant entendre els perques. 

Una de les activitats humanes possibles és fer coses amb la motivació explícita d' anar a fer mal a l' altre en coses petites o menors.  El problema radica en quan les intencions van increscèndo. O quan et toca conviure per parentesc o per cirscumstàncies de la vida amb una persona que sistemàticament busca perjudicar-te.  En general les persones neguem com a fi que el nostre objectiu final sigui  fer mal a l' altre. Si actuem fent mal o perjudicant a l' altre o justifiquem com a mitjar o conseqûència inevitable d' un fi just. La gent que comet violència física en general sempre la justifica per un fi. Els paísos quan bomberdegen un pais veí o un territori o justifiquen sempre com una autodefensa.  Una característica dels atacs i d' anar a fer mal és que es justifiquen per defensar una causa justa.  T' ataco i vaig a fer-te mal per evitar que m' ataquis i per defensar-me dels teus atacs.  Els anar a fer mal, no es reconeixen i es neguen. I si no queda mé...