Quicrecquesere

  L ' agressivitat psicològica sovint queda tapada entre la vida quotidiana com si no passes res, però problament és una realitat i té efectes importants a les persones.  Derspreciar, minosvalorar l' altre, treure mèrits de l' altre diria que és una pràctiva habitual de les persones. Despreciar vol dir veure la part negativa en cada cosa que fa l' altre, i intensificar-la. I a més reiterar-se en el fet d' aquell despreci.  Es pot despreciar amb paraules, amb gestos, sorolls, mirades, o fins i tot amb silencis, absències, etc...  Es pot despreciar a persones concretes o a col.lectius. Les estratègies de despreci són infinites i imaginatives, el que les defineix és la voluntat desvaloritzar l' altre de forma voluntària tot i que vegades aquesta voluntarietat és inconscient per la persona que la realitza. 

 Ser borde, o ser antipàtic no es considera una cosa positiva.  Ser borde o antipàtic són actituts molt subjectives on cada persona ho interpreta de forma diferent.  Ser borde i antipàtic seria tenir una actitud de fer sentir a l' altre malament a base de males cares, de respostes seques, de tenir una actitut poc cooperativa, quan no actituts fastiguejadores.  Si ser borde o antipàtic es considera una cosa dolenta per que hi ha gent que es comporta així? Quin efecte té per la persona borde, ser borde tot el dia, i quin efecte té per que aquella gent que ha de conviure amb gent borde. 

  Fer la punyeta o fer la guitza, es pot fer en clau d' humor com a broma, però moltes vegades amaguen un possible inici de maldats futures.  Fer la punyeta és l' acte de fastiguejar per fastiguejar, és a dir sense tenir un benefici tangible. Es fastigueja per fer sentir malament a l' altre i en canvi al fastiguejador es sent divertit o content per aquest fet.  Fastiguejar a l' infantesa pot ser una anècdota de petits, però també pot ser l ' inici d' un plaer ocult, i el problema que si es dispara pot anar més enllà. 

  Quan vivim, quan compartim la vida amb els demés sovint ens passa que en alguna activitat o aspecte que per nosaltres és important i donem valor, trobem persones que sentim que ens superen. Aquesta constatació subjectiva de la realitat ens pot produir dins nostre diverses sensacions.  Podríem parlar de tres classes de sensacions internes.  Per una banda és d' acceptació de la realitat subjectiva que sentim sense més. Podríem dir d' una certa indiferència, ni fred ni carlor.  Una segona reacció seria de sentir-se malament, de sentir una baixa autoestima, juntament amb ràbia cap a l' altre persona, en els pitjos dels casos es pot arrivar a sentir molta enveja i fins i tot odi.  La tercera reacció pot ser sentir una certa baixa autoestima, però al mateix temps sentir una admiració i apreci cap a l ' altre persona. En els millors del casos una certa estima cap a l' altre.  És evident que en funció d' allò que valorem tant també els sentiments que generarà la ...

  Es parla sovint de la necessitat de tenir valor per part de la gent jove quan aparèixen problemes d' agressions sexuals entre els més joves.  La pregunta que ens fem són els joves els únics i últims responsables de les agressions sexuals. Hi ha també moltes falles socials que els porten a aquestes conductes?  Són els valors la solució? Quins són aquests valors? I com s' inculquen? 

 En un article a la Lavanguardia escrit per varis articulistes es debat sobre el paper del fet religiós a l' estat i en els organismes estatals i en les democràcies modernes.  En l'  activitat pública de l' estat s' exclou la idea Déu i la referència a la idea de Déu. Aquesta és la realitat pràctica de bona part de l' adminisrtracions públiques. La història cultural per a o per b dels països com a Espanya esta vinculada agradi o no al cristianisme i a la religió catòlica.  Les tradicions i la cultura popular ens molt aspectes has estat en els últims segles vinculada al catolicisme. Hi ha una part de la població i de les administracions públiques volen borrar aquesta realitat social i fins i tot no explicar-la als més petits. És legítim i democràtic borrar i no explicar?  Per una part de l' estat i de la població no hi ha debat cosmogònic Déu no existeix, per tant si Déu és segur que no existeix cal eliminar tots els vestigis i tots els estaments i els fets histò...

 La cultura de l' acós i el despreci a l' altre. Diria que hi ha una tendència humana individual i col.lectiva a despreciar i acossar a l' altre, a enfonsar-lo o a destruir-lo.  Ho veiem a les escoles amb el  bullying, a la política, a les empreses a les families. Etc. etc. etc. Per una banda tenim les continues desvaloritzacions de l' altre. Tu ets tal o qual i com deia Van  Gaal siempre negativo.  Fins aconseguir que l' atre faci algo malament de veritat i llavors anar a treure punta de l' error de forma desmesurada per tal d' enfonsar anímicament a l' altre si s' ho creu o crear-li un entorn desfavorable.  Hi ha una part verbal de calumnies, hi ha una part legal de falses acusacions i calumnies. Veiem com moltes vegades al llarg de la història jutges i fiscals han anat contra gent innocent per tal de destruir-los.  I una part de la prensa, veiem com la prensa moltes vegades destrossa la vida de persones i col.lectius criminalitzant-los continuamen...