Quicrecquesere

  La pandèmia va passar fa anys, ara mirar enrera és de poc interès general. Val la perna tornar a parlar d' una situació conflictiva i dura? Durant la pandèmia no es podia qüestionar massa coses del que anava passant. Avui en dia ja han passat anys i hi ha més marge i més prespectiva per poder-na parlar amb certa calma.  Socialment en general diria que no hi ha massa ganes de parlar-ne. Si algú li treus el tema i si a més et coneix com a crític del tema de seguida et fan mala cara. Ja no interessa el tema i menys si el que tens parlant del tema és una negacionista.  Lògicament a la vida quotidiana de tant en tant s' esmenta el tema de la pandèmia, però gaire bé mai es posa en qüestió ni s' aprofundeix massa en el que va passar.  Ara es parla de les seqüeles psiquiques que ha deixat a la societat en especial als més joves. Qüestionar el que va passar? Doncs no massa, és a dir que s' està d' acord amb el gruix de la versió oficial de la realitat.  L' inici de tot...

Guerra i belicisme en el sentit literal, referint-nos a les guerres amb armes, entre països o entre faccions d' un mateix país, en el mon en que vivim sempre n' hi han i sempre n' hi han agut.  Això vol dir que ens hem de resignar? A curt plaç és evident que les guerres continuaran i el que és pitjor ni pot haver de noves.  La base simple i crua de la guerra consisteix a anar matar a l' altre abans que ell et mati a tu.  Darrera la situació de guerra hi ha una disputa, un motiu bàsic i fonamental. Normalment el motiu fonamental són territoris, terres, propietats econòmiques etc...  Ara bé darrera de les guerres a part de motius de béns i drets moltes vegades també hi ha més coses.  Defensar la pròpia vida, un espai per viure etc. etc.  Dins aquesta defensar d' un espai vital hi ha moltes diferències i variables.  Hi ha qui guerreja per defensar uns privilegis, una integritat física, defensar uns mínims béns.  Etc. etc. etc.  Ara bé és provabl...

 

  Llegia l ' article d' una mestre a lavanguardia dient que la cosa no funcionava, perquè havia d ' estar uns dies de baixa o absent de l' escola, escrivia que s' havia d' agafar un temps i especificava que es sentia malament per què els nens quedaven penjats del vincle que tenien amb ella en el seu procés d' aprenentatge.  I concluïa que el sistema no funcionava.  Un no deixe de veure un deix manipulador i exagerat en les explicacions que donava i també molt poca consideració pels que li paguem el sou i paguem impostos.  No ha tingut prou temps aquesta mestre per ella mateixa amb la quantitat de dies festius de que disposa? És conscient de l' esforç impositiu i fiscal que fan els demés ciutadants per pagar els serveis públics ? Se ' ls dona valor? 

  En  un article d' una terapeuta gestalt ens parla de com afecten als les separacions d' una parella.  I aconsella que les parelles separades segueixin sent una familia mentre duri el procés de criança dels fills.  Parlar també de que en els processos de separació sorgeixen les mancances personals de la nostre infància en els adults.  Recomana fer el dol i mirar de que les ràbies conjugals no afectin als fills. 

 Queixar-se continuament, mai està content, sempre mirar lo negatiu i sempre fent dubtar a l ' entorn de que algú te la culpa d' alguna cosa. És una forma de crear malestar a un mateix i a l ' entorn i a les persones que conviuen i es relacionen amb aquestes persones sempre tan negatives. 

  El moralisme, el bonisme, l' amorisme, l' amor a la patria, l' amor als fills o la familia.  L' excusa de la moral, l' ètica, els valors, l ' amor són bàsics per poder dominar maltractar l' altre.  És l ' excusa perfecte per anar denigrant i acusant a l' altre la suposada pretenció de que s' han de tenir uns valors morals excelsis. Si jo actuo i simulo que tinc i soc una persona amb uns valors i una moral excelsa tindré el dret i la legítimitat moral de destruir psicològicament, ideològicament i moralment als que consideri oportú.