Quicrecquesere

   Vivim en una època on el que posi la paraula més cursi i més sexi s' endú el recolzament social.  Ho veiem amb la covid per exemple, o ara amb la Ia, noms que sonen rimbobants, sonen de gent intel.ligent, sexis. etc...  Covid es deia sarscov2 imagina quin nom tant sexy i elevat.  Sonen que donen un protagonisme narcisista a qui les usa i les usi.  El problema és que la veritat que hi ha darrera d ' elles no importa.  En una societat tant narcicista posar una paraula sexi t ' endus a l' audiència cap el teu favor. 

  Llegint la premsa diaria veus molts casos de violència masclista i noticies de desigualtat de gènere també contra els homes.  Veiem per exemple molts casos de crims de parelles i per exemple veiem una cupula judicial totalment masculina.  La sensació que dona llegint la premsa és que l' home és el dolent i la dona la bona i la víctima. És realment així? És a dir són tots els homes culpables de la violència de gènere?  Les dones no realitzen coses dolentes? A part de la violència física no hi ha altres tipus de violències? Com per exemple la violència psicólogica o l' acos?  Realment el fet que hi hagi violència masclista fa que totes les dones siguin víctimes i santes? 

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

 

Em preguntava seguint el fil del titol del blog qui soc. Una pregunta que pot semblar tonta. Tonta per que no té resposta. Ara bé si a la pregunta fonamental no tenim resposta. A lo mes esencial de nosaltres mateixos no tenim resposta. Qui som? Els fills de tal i cual, respon aixo a la pregunta? No. Quim som essers humans, algo respon, pero som essers humans concrets. I que és un esser huma?  Biologicament ho sabem, quimicament tambe, fisicament tambe. Emocionalment tambe o mes o menys. Sabem que es la consciencia, sabem que es l inconscient? Sabem si som essers espirituals i que vol dir ser espiritual?  Ara bé el fet de viure tampoc sabem que és exactament.

Llegeixo en un article l' opinió de Dani Alves sobre el que va passar en la violació o pressumpta violació que va cometre. Segons ell en cap moment la víctima o suposada víctima va manifestar que no volia realitzar l' acte sexual. Diu Alves que només ell i ella saben el que realment va passar, això és cert? Podem saber la resta de la gent el que va passar amb els testimonis i les proves que tenim d' una forma fehacent?  L' opinió pública en canvi ha sigut molt intensa i molt polaritzada en general molt a favor de la víctima o suposada víctima d' una forma quasi gaire bé super agressiva i super irada a favor de la víctima.  No deixa de sorprendre aquesta ira i rabia que tantes dones han mostrat contra Alves. És només contra Alvés o contra els violadors, o contra els homes en general? 

  Durant la segona guerra mundial es va donar el cas de que els marines negres en un vaixell van ser tractats de segona categoria, de criats i servents dels altres marines, i sense opcions de fer altres tasques ni d' ascendir en el excèrcit.  Els marines negres van denunciar aquest maltracta i la resolució va ser encara discriminar-los més, fer-lis carcelacions i expulsar-los de la marina.  40 anys més tard la marina ha condacorat aquests marines de color i els ha demanat perdò.  El fet és que és un cas més de racisme a l' història de la humanitat, de maltracte.  El curiós és que un es pregunta si és ben bé racisme o és la necessitat humana de maltractar a l' altre i de sentir-se superior i en aquest cas una minoria identificable és ideal per poder unir-se una majoria, és dir els blancs els era fàcil d' indentificar-se i fàcil d' identificar també el col.lectiu a maltractar.  Sembla que els humans quan estem en grups necessitem algú a qui insultar destruir ...