Quicrecquesere

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

  Queixar-se quan un reb una injusticia o discriminació i callar quan un reb tracta de favor és el mode de funcionar de molta gent.  Quan alguna cosa els perjudica es queixen, criden, s' enfaden. Quan alguna cosa els privilegia callen.  D' aquesta manera es fan passar per gent justa i honesta i solidaria quan en realitat no són cap de les tres coses. 

   Vivim en una època on el que posi la paraula més cursi i més sexi s' endú el recolzament social.  Ho veiem amb la covid per exemple, o ara amb la Ia, noms que sonen rimbobants, sonen de gent intel.ligent, sexis. etc...  Covid es deia sarscov2 imagina quin nom tant sexy i elevat.  Sonen que donen un protagonisme narcisista a qui les usa i les usi.  El problema és que la veritat que hi ha darrera d ' elles no importa.  En una societat tant narcicista posar una paraula sexi t ' endus a l' audiència cap el teu favor. 

  Llegint la premsa diaria veus molts casos de violència masclista i noticies de desigualtat de gènere també contra els homes.  Veiem per exemple molts casos de crims de parelles i per exemple veiem una cupula judicial totalment masculina.  La sensació que dona llegint la premsa és que l' home és el dolent i la dona la bona i la víctima. És realment així? És a dir són tots els homes culpables de la violència de gènere?  Les dones no realitzen coses dolentes? A part de la violència física no hi ha altres tipus de violències? Com per exemple la violència psicólogica o l' acos?  Realment el fet que hi hagi violència masclista fa que totes les dones siguin víctimes i santes? 

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

 

Em preguntava seguint el fil del titol del blog qui soc. Una pregunta que pot semblar tonta. Tonta per que no té resposta. Ara bé si a la pregunta fonamental no tenim resposta. A lo mes esencial de nosaltres mateixos no tenim resposta. Qui som? Els fills de tal i cual, respon aixo a la pregunta? No. Quim som essers humans, algo respon, pero som essers humans concrets. I que és un esser huma?  Biologicament ho sabem, quimicament tambe, fisicament tambe. Emocionalment tambe o mes o menys. Sabem que es la consciencia, sabem que es l inconscient? Sabem si som essers espirituals i que vol dir ser espiritual?  Ara bé el fet de viure tampoc sabem que és exactament.