Quicrecquesere

En general la majoria de gent es considera bona davant els altres.  Lògicament no ho diuen directament, ell nois que sapigueu que soc molt bona persona. T ho diuen indirectament  a base de explicar mèrits i actes de bona voluntat, que sovint són exageracions i sovint ni són actes de bona voluntat, per què fan actes bons precisament amb la motivació de justificar-se com a bons, però no els fan per fer el bé. 

  Llegeixo avui en una entrevista a una científica que diu que no creu perquè creu en la raó i la ciència.  Implicitament ens diu que creure en deu vol dir que implica no creure en la ciència i no usar la raó.  La científica creu això, la pregunta que em faig és si no creure en Deu és científic i raonable. Una característica general de la gent que pensa així és l' absoluta seguretat que transmeten en la seva afirmació. No tenen cap mena de dubta de que el que diuen és cert. Arriven a una afirmació categòrica d' una de les realitats més importants sense massa problemes o això sembla. La pregunta que em faig tenen raó els ateus? És cientificament demostrable que deu no existeix? Científicament no sembla demostrable que Deu no existeix. Però la pregunta final és Deu existeix o no?  Lo fàcil és respondre a la pregunta amb si o un no, per que ho diu la ciència o per que ho diu la raó. Però diria que la ciència i la raó més haviat demostren el contrari que Déu si que exist...

  Fa temps em preguntava quin títol posar al blog. Vaig pensar molts títols. Respecte al món interior i personal de les persones de cada ho.  Però ara me n' adono es focalitzaven molt a l individu com a esser tancat autoresponsable de tot i suficient d' ell mateix.  La realitat pràctica s' apropa més a la interacció humana, tot i fins i tot si un viu al seu propi món i en si mateix.  Tots som fills de la interacció i de l' altre biològicament d' un pare i una mare. I en general de la seva relació amb ells i amb la societat en general.  Per tant vivim de la relació des que neixem, i vivim en relació amb els altres i amb nosaltres mateixos.  Nosaltres en si genèticament i biològicament ja som relació tot i la nostra experiència i sensacions individuals.  De fet per molt que cientificament avancem lo que és la vida no sabem en realitat el que és, tot i saber-ne moltes coses. I si algú sap lo que és la vida és clar que és un coneixement que va més enllà de...

 Forma part la realitat quotidiana veure com la gent manipula i tapa la realitat en petites i grans coses. Això és així ? La gent menteix i manipula de forma habitual? Molta gent quin percentatge?  Molts em diran i tu que saps, com ho saps el que la gent pensa i fa.  Bé, la resposta que li diria és l' experiència i el fet de relacionar-se i conèixer en una certa profunditat algunes persones i veure com actuen.  Per altre banda només cal fer una mica de seguiment dels mitjans de comunicació, per la multitud de conflictes humans i socials que hi ha al món i per tot arreu.  Manipulem la realitat jo diria que si i molt, evidentment no tots però si un molt alt percentatge de gent. 

Un altre article d' una revista es refereix a com revifar la màgia d' una parella després de tenir un fill. Es pressuposa que durant els primers mesos després del naixement la relació de parella se'n pot ressentir.  L' article parla de que no es busquin culpes. Que es diguin els sentiments entre uns i altres. Que es busquin moments d' intimitat nous amb la parella i que es tingui paciència i flexiblitat amb l' altre.  Em pregunto quin tipus de màgia hi ha agut abans amb la parella per que en el naixement d' un fill es perdi.  Se suposa que un fill és dedicació i disponiblitat, però al mateix temps font d' alegria i de convivència amb la parella. Neixen noves responsablitats, però pot ser el que passa es que afloreixen veritats, egoïsmes i rivalitats que abans quedaven més amagats. Sembla que les tasques i les disputes són més fortes que l' amor entre la parella i la vinguda d' un nadó. Sembla doncs que cal reequilibrar rivalitats, amors i respons...

 Llegia en un article de la revista La Torre que s' havia de fer quan la parella et deixa de cop. Entenc que de cop vol dir que no t ' ho esperes, i que el procés és ràpid i poc avisat.  Ara hi ha és estranya que algú deixi de cop a un altre, és a dir sense avisos previs directes o indirectes de que la relació no està funcionant. La revista recomana deixar-se temps per sentir, buscar ajuda d' amistats i finalment buscar ajuda professional. Tot en certa manera força lògic.  Ara bé en l ' article s' omet de forma directe en mirar les causes reals de la ruptura.  És a dir es parla de buscar ajuda, d' acceptar la tristesa i deixar-la sortir, però apenes es parla de mirar les causes o el que jo he fet malament per que l' altre persona m' hagi volgut deixar, si és que existeixen clar estar.  Un té la sensació de que existeix una psicològia del bonisme i de la por a ferir, però al mateix temps penso que aquesta psicològia que pot ser útil a curt plaç quan la pe...

 La terapia familiar coincideix en que tota la familia participa a una serie de reunions dirigides per un terapeuta familiar.  En la terapia familiar apereixen varies dificultats, la primera és la voluntat de tots els familiars en participar-hi. La segona es trobar un terapeuta capacitat per mantenir la imparcialitat en les sessions i el perfil baix del terapeuta.  Les terceres dificultats són el fet de tenir temps i mitjans econòmics per mantenir les trobades durant el temps necessari i sense presses.